Com cada vegada que ressorgeix el conflicte a Terra Santa, nombroses veus a Europa acusen Israel, assenyalant-lo com opressor dels palestins.
És cert que aquesta vegada són més qui s’atreveixen a declarar-se públicament a favor d’Israel. Així ho demostra per exemple una nodrida tribuna de polítics, periodistes i filòsofs francesos publicada a Le Figaro i titulada “Aquells que amenacen Israel ens amenacen també a nosaltres”.
No obstant això, el gruix de l’opinió pública segueix percebent el conflicte com una ofensiva desproporcionada per part d’unes forces armades totpoderoses que oprimeixen i massacren civils indefensos.
La realitat, però, no es correspon amb aquesta visió. Expliquem-ho.
En primer lloc, Gaza va ser un territori controlat per Egipte fins a la guerra de 1967, després de la qual Israel va ocupar la zona. El 2005, Israel va prendre la decisió de retirar-se de Gaza, cosa que va forçar als israelians que hi habitaven a abandonar les seves cases.
En les eleccions que van seguir a la retirada israeliana el 2006, el partit islamista Hamàs va arribar al poder de forma democràtica.
Hamàs va guanyar a les urnes amb un programa que en qualsevol país occidental hauria estat prohibit pel seu contingut d’odi i promeses de violència
Aquesta organització (designada des de llavors com terrorista per la UE) va guanyar a les urnes amb un programa que en qualsevol país occidental hauria estat prohibit pel seu contingut d’odi i promeses de violència: destrucció d’Israel i eliminació de tota traça de la població jueva.
15 anys després, Gaza segueix estant governada, o millor dit, controlada, per Hamàs. L’organització ha establert un règim totalitari islamista que sotmet a tota mena d’abusos a la seva població.
La situació social és catastròfica, i això malgrat les multimilionàries ajudes enviades pels països aliats de Hamàs (Iran, Qatar, etc.), organitzacions internacionals i oenagés.
No obstant això, la preocupació de Hamàs segueix sent desviar els fons per construir més i més coets que serveixen per bombardejar indiscriminadament a Israel i als seus pobladors, ja siguin jueus, musulmans o cristians.
A l’interior de Gaza, el modus operandi de Hamàs és exactament el mateix: tot aquell que es mostra tebi amb la bel·licositat del règim és amenaçat, torturat o mort.
El règim es manté en peu perquè sotmet la població a la misèria material, a la ignorància cultural i a l’odi cap a un enemic exterior. És una recepta molt coneguda per a qualsevol règim totalitari.
Mentrestant, les forces armades israelianes es desviuen per reduir al mínim les baixes civils a Gaza. Són sabedores que l’opinió pública occidental variarà en funció dels danys col·laterals que causin les seves accions.
Les mesures que Israel pren inclouen les trucades per telèfon als habitants de Gaza que es troben a prop d’un objectiu identificat pel Tsahal, l’exèrcit israelià, per donar-los temps a allunyar-se. No obstant això, Hamàs els força a quedar-se. Així ho recull el coronel britànic retirat, Richard Kemp, present durant l’última escalada del conflicte a Terra Santa de 2014.
L’afirmació de l’ambaixador israelià davant les Nacions Unides segons la qual “Israel utilitza els seus míssils per protegir els seus nens. Hamàs usa els seus nens per protegir els seus míssils” no va doncs errada.
Joc de la progressia europea a l’islamisme
A Europa, són molts qui s’escandalitzen per les accions d’Israel i no obstant això callen davant les violències comeses pels islamistes al món sencer, sovint comeses, com succeeix amb Hamàs, contra civils que també són musulmans.
La fixació de la progressia occidental contra Israel planteja seriosos dubtes tant sobre la bondat de les seves intencions com sobre el seu coneixement de l’islamisme
La fixació de la progressia occidental contra Israel planteja seriosos dubtes tant sobre la bondat de les seves intencions com sobre el seu coneixement de l’islamisme, el seu programa totalitari i l’amenaça que representa també a Europa .
Hauria de preocupar que els auto-anomenats progressistes i el món del que és políticament correcte, que beu de les seves idees, segueixin acusant Israel sense apuntar contra Hamas, els Germans Musulmans i els països que els ajuden financera i ideològicament. Són ells els majors opressors dels palestins.
Loading ...
