Segons l’autoritat de regulació dels mercats financers del Regne Unit, 4 de cada 10 joves no entenen els riscos que impliquen les inversions que prometen elevats rendiments.
L’epidèmia del coronavirus ha resultat un boom de les inversions en borsa de particulars. Aquests inversors novells inverteixen freqüentment perquè no han pogut gastar els diners que habitualment dediquen a activitats interrompudes per les restriccions degudes a l’epidèmia. També hi ha qui ho fa per pur avorriment a casa, o fins i tot per desesperació.
En qualsevol cas, la pandèmia ha suposat una reducció dràstica de l’oferta laboral. A més, els preus de l’habitatge són per a molts, sobretot els joves, inassumibles. Jugar a llarg termini no té sentit per a ells. És efectivament més difícil que mai iniciar un projecte professional o familiar.
D’altra banda, els mercats financers estan en màxims històrics, i moltes barreres que impedien invertir als petits inversors han saltat a l’era d’internet i de la apps.
Tots aquests factors han fet que el nombre d’inversors en borsa particulars hagi crescut un 15% en un país com el Regne Unit.
El que més preocupa d’aquest fenomen és que els nous inversors són majoritàriament novells atrets per les inversions de major risc, segons les autoritats financeres angleses.
Aquests inversors estan inspirats per una nova generació de brokers que han fet fortuna a través d’internet. Aquests es serveixen de les xarxes socials per cridar l’atenció i promoure el seu particular estil d’invertir, que es converteix en molts casos en una activitat quotidiana.
Es tracta d’un fenomen que als països anglosaxons es defineix ja com la “gamificació de les finances” (de l’anglès game, joc).
Els beneficis, i sobretot, els perills d’aquesta forma d’invertir es van posar de manifest amb el cas de GameStop fa uns mesos.
Les accions d’aquesta cadena de botigues de videojocs nord-americà van pujar vertiginosament durant un curt espai de temps, cosa que va permetre als pocs que havien comprat els primers vendre-les a un preu escandalosament superior.
Però per a molts altres va suposar una ruïnosa inversió quan la bombolla va punxar i el preu es va desinflar encara més de pressa de com havia pujat.
Les autoritats regulatives financeres estan preocupades pels efectes nocius que comporta aquest nou model d’inversió per a gent sense els coneixements (ni l’estabilitat financera personal) necessaris.
En efecte, invertir mai havia costat tan poc. Un smartphone amb connexió a internet i un compte corrent són suficients.
A més, mai hi havia hagut tanta pressió ambiental: les principals plataformes d’internet, com Google, Youtube o Facebook estan plenes d’anuncis que inciten a invertir, i el presenten com la millor manera de guanyar diners fàcils. En molts casos, aquesta publicitat és fraudulenta o comporta elevats riscos.