La crisi que molts donen per terminal de Cs i el pas de la majoria dels seus votants que els hi queden cap a les rengles del PP, podrien trastocar absolutament l’escenari polític espanyol, si es fes realitat, és clar.
Si el blau és el color del PP, una concentració del vot de Cs en aquesta formació donaria lloc a una Espanya tenyida de blau. Si es produís la màxima mobilització de votants de cada bloc, només tres províncies d’Andalusia, a més de Catalunya, Navarra i el País Basc quedarien fora de l’hegemonia del nou PP. I si la mobilització fos mínima, el nombre de circumscripcions socialistes augmentaria a Andalusia, a Extremadura, a Navarra, a Astúries, i a un parell de circumscripcions de Castella la Manxa, però l’hegemonia continuaria sent blava.
Contrastaria aquesta situació amb l’escenari actual, en la qual, a les eleccions generals, el PP només va guanyar a 9 províncies. Per tant, el futur de Cs condiciona en uns termes extraordinaris la governació a Espanya.
Amb tot, les hipòtesis més favorables a la dreta donen peu sempre a dues importants excepcions: el País Basc, amb l’hegemonia del PNB, i Catalunya on la província de Barcelona es manté sempre socialista, mentre que a les tres altres circumscripcions s’inclinen cap a ERC.
Aquest fet, a la vegada, es veu agreujat per la feble posició del PP que obté poquíssims escons, especialment en el cas de Barcelona, considerant la magnitud dels diputats que aquesta circumscripció aporta al Congrés. Hi ha en aquest cas un important forat negre que ni la millor de les hipòtesis aconsegueix resoldre. És la gran assignatura pendent del PP.
Loading ...
