Al mateix temps que Sanitat anuncia l’enduriment de mesures per Setmana Santa autoritza una concentració de 5.500 persones al Palau Sant Jordi
Dissabte passat es va produir un fet sorprenent a Barcelona: un concert que va reunir 5.000 persones més 500 convidats per assistir a una llarga audició de Love of Lesbian. S’ha presentat com un “experiment”, però en realitat és una operació que portarà cua perquè s’ha convertit en un escàndol internacional.
El fet que es reunís una multitud tan gran, estrets, esquena contra esquena, cridant i cantant com en un concert dels d’abans i en un espai tancat, ha generat una sorpresa generalitzat. Més encara quan ha comptat amb la col·laboració necessària dels departaments de Salut i Cultura, i de l’Ajuntament de Barcelona. Perquè no hi hagués cap dubte, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va participar en l’esdeveniment, així com el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, i l’alcaldessa accidental de Barcelona, Janet Sanz (perquè Ada Colau ja gaudeix d’unes llargues vacances de Setmana Santa).
L’argument ha estat que es tractava d’un experiment i que per això es lliurava a cada assistent una mascareta FFP2 i s’havia fet a cada un d’ells un test d’antígens. Però la idea de l’experiment salta pels aires si es considera que els mateixos organitzadors, departament de Salut inclòs, ja adverteixen que no hi haurà un seguiment de les 5.500 persones assistents ni de les seves cadenes de relació. Llavors, tota possibilitat de verificar si s’ha produït transmissió durant l’acte queda en l’aire, en la major de les incerteses.
Però el que sí sabem és que la mascareta és només un dels ingredients de la seguretat personal i no el més decisiu, perquè en cap cas ofereix una garantia absoluta, i més en una activitat d’aquest tipus amb tanta proximitat física, crits i cants. El seu moviment, per exemple, la tendència d’afluixar-la per respirar pel nas, garanteix el contagi. És la distància de seguretat la millor garantia i a l’aire lliure.
El test d’antígens, per la seva banda, tampoc ofereix una garantia absoluta perquè incorpora un marge d’error important. Les seves conseqüències es multipliquen en la mesura que creix el nombre de persones implicades. Si en lloc de 5.500 haguessin estat 500, un marge d’error del 10% significarien 50 possibilitats de contagis d’agents contagiadors potencials, però en una multitud tan gran aquests agents superen el mig miler i, per tant, és molt probable un elevat nombre de contagiadors efectius .
És insòlit que avui, quan es coneix perfectament que el principal problema de contagi són els aerosols i la seva capacitat de ser portadors de virus en l’aire durant hores, i quan, a més està circulant la versió britànica, molt més contagiosa, es produeixin actes i rresponsables com aquest.
També sabem que la disponibilitat d’extracció més la climatització té un potencial limitat, sobretot, quan es tracta de grans volums d’aire i de persones que intercanvien l’aire exhalat en la proximitat d’unes a altres. Per acabar d’arrodonir, hi havia 4 zones de bar amb capacitat per atendre més de 1.000 persones mentre va durar el concert. Que, per cert, per l’hora que va acabar, a sobre, una part dels assistents van haver de tornar als seus domicilis més enllà del toc de queda. Com és possible que es tanquin les galeries comercials, que quan aquestes s’obrin els bars allí instal·lats romanguin tancats i això no passi en un acte d’una densitat tan extraordinària com el que es va donar al Palau Sant Jordi? La Generalitat i el departament de Salut han d’explicar per què han autoritzat aquest esdeveniment tot i les greus contraindicacions. És que pensen generalitzar aquest tipus de concerts, mentre es mantenen les restriccions sobre l’hostaleria i les galeries comercials i gimnasos? I si no ho generalitzen, a què respon aquesta pràctica?
El panorama s’agreuja si es considera que es va practicar una mesura perfectament il·legal, com és vetar l’accés a persones de més de 65 anys. Aquesta exclusió, que vulnera els drets constitucionals, només s’explica per la por que es produís el contagi d’alguna persona d’aquesta franja d’edat amb conseqüències greus o mortals, que hauria donat lloc a una exigència de responsabilitats que es volia evitar. S’ha exclòs la gent gran perquè la manca de control posterior, que impedirà conèixer les conseqüències, no hauria estat possible.
Per si fos poc, com que el cost dels 200.000 euros no serà cobert pels ingressos, ja que només arribaran als 90.000, una part del que falta serà cobert amb subvencions .
I encara queda una darrera i greu qüestió: El precedent i impacte que aquest fet tindrà sobre els comportaments, especialment dels més joves, i sobre l’ànim i actituds dels damnificats per les restriccions, que a Catalunya a més són extraordinàriament intenses i perllongades.
S’ha fet història, sí, però una vegada més és lamentable.
Loading ...
