Des del començament de la pandèmia, es va fer clar que Europa sortiria més perjudicada que els Estats Units econòmicament parlant. Ara, però, en plena fase d’aplicació de les estratègies de recuperació, la bretxa continua ampliant-se.
El descens de la producció a Europa ha estat el doble que la que s’ha donat als Estats Units, el que vol dir que el Vell Continent genera menys llocs de treball, menys demanda i menys inflació que el seu soci de l’altra banda de l’Atlàntic.
Totes les previsions indiquen que els Estats Units seguiran distanciant-se d’Europa al llarg del 2021. Experts consultats pel Financial Times apunten que els Estats Units hauran arribat a les seves previsions de creixement anteriors a la Covid-19 el proper any. Mentrestant, Europa no podrà arribar (si és que arriba mai) fins d’aquí a uns quants anys més.
Fons dedicats a la recuperació: un impacte més de tres vegades superior als Estats Units que a Europa
Les raons que expliquen aquesta bretxa cada vegada més gran entre el vell i el nou món són diverses, però inclouen com a factors clau la rapidesa de la vacunació massiva, els diners posats sobre la taula per implementar els plans de recuperació econòmica, i la major regulació empresarial a què s’han de sotmetre els actors econòmics europeus.
El govern dels Estats Units va aprovar la setmana passada un pla de recuperació particularment ambiciós de pràcticament 2 bilions de dòlars que s’espera que generi incentius de l’ordre de l’11% o 12% del seu PIB per al 2021. En canvi, tots els plans combinats de les economies europees (a nivell nacional més el famós fons europeu de recuperació) només podrien generar l’equivalent al 6% del PIB total del bloc.
El pla de Washington permetria compensar per si sol 3 vegades la producció perduda a causa de la pandèmia als Estats Units, mentre que les ajudes combinades dels països europeus i de la UE es quedarien en tan sols el 70% de la davallada de la producció econòmica al Vell Continent.
Rapidesa de les vacunacions: no hi ha color
En termes de vacunació, Europa també es queda enrere, molt enrere. El president nord-americà Joe Biden ha anunciat que a partir de l’1 de maig, tots els adults seran elegibles per ser vacunats. El seu objectiu és que el 4 de juliol, festa de la independència, es pugui tornar a una vida més o menys normal.
Mentrestant, Europa sembla incapaç de complir amb el seu objectiu, ja d’entrada menys ambiciós, de vacunar el 70% de la seva població en el mes de setembre. No només això, sinó que a més estan emergent cada vegada més dubtes sobre la pertinència d’una de les vacunes més utilitzades a Europa, la d’AstraZeneca.
Mentre nombrosos estats nord-americans, com Florida o Texas, estan retirant la major part de les restriccions per la Covid-19, en nombrosos països europeus s’han imposat de nou mesures altament restrictives (Itàlia, Alemanya) o apareixen opcions serioses de reconfinamiento (com en la regió de París a França).
Últims fins i tot entre els endarrerits
Christine Lagarde, presidenta de el Banc Central Europeu, ha mostrat la seva inquietud perquè els estímuls fiscals europeus encara no es noten en l’economia. Així mateix, ja es parla de retirar les ajudes excepcionals desplegades durant la primera onada de la pandèmia, com els Erto.
Tampoc s’ha posat sobre la taula una proposta per incrementar sensiblement el ritme de vacunacions: els països europeus són impotents perquè cap de les vacunes ha estat inventada ni és fabricada per una empresa d’un país membre de la UE.
La Reserva Federal dels Estats Units es prepara per millorar les previsions de creixement del país. Tot això no fa més que accentuar una desconnexió que ja es va notar amb força el desembre passat: el 2020, l’economia nord-americana va retrocedir un 3,5%. L’economia europea ho va fer en un 6,6%. I Espanya va perdre un espantós 11%.
No es tracta ja doncs només que Espanya es quedi enrere respecte a altres països europeus com Alemanya, sinó que a més, fins i tot els millors alumnes del Vell Continent es troben molt per darrere de la capacitat dels Estats Units. Dit d’una altra manera, som els últims fins i tot dins del grup dels endarrerits.
Loading ...
