El cop que ha rebut JxCat en quedar en tercera posició, malgrat la migrada participació, la qual cosa significa que ha perdut el que era el seu capital més important, la capacitat de mobilització, pot venir contrapesada per les dificultats que tindrà ERC per justificar davant l’electorat independentista la seva aliança republicana amb el PSOE.
Una sèrie de fets defineixen les dificultats creixents que es pot trobar en aquest sentit.
Tot comença amb els indults dels empresonats, que encara estan pendents de resolució perquè el PSOE va preferir fer-ho després de les eleccions al Parlament, però ara en el calendari s’acumulen nous fets que ho entortolliguen tot.
Un d’aquests fets és la situació de Puigdemont al Parlament Europeu i la qüestió de la seva immunitat, que està sotmesa a procediment en la Comissió d’Assumptes Jurídics. L’informe dels juristes opta per considerar que cal acceptar el suplicatori del Tribunal Suprem i aixecar la immunitat de Puigdemont. La pèrdua d’aquesta immunitat tindria importants conseqüències i situaria les autoritats belgues que l’acullen entre l’espasa i la paret. L’informe, que de moment té un abast jurídic, considera que els presumptes delictes que ha comès Puigdemont són anteriors al seu mandat com a diputat europeu i, en conseqüència, aquesta condició no el pot protegir. I, d’altra banda, subratlla que el Parlament Europeu no pot qüestionar els procediments judicials dels països membres.
Quan aquest tema es porti a la comissió, el Partit Socialista Europeu, on el PSOE té un gran pes, es trobarà en una difícil tessitura perquè haurà de mullar-se, i segons en quins termes ho faci, crearà una nova dificultat a ERC i donarà arguments a JxCat.
Una peça imprevista en aquest panorama complicat és la petició d’indult de Pablo Hasél formulada pel soci de govern del PSOE. Aquest fet, unit als extraordinaris aldarulls i manifestacions de violència extrema que ha viscut Catalunya i que han tingut com a fet culminant l’assalt a la comissaria de Vic, i que també han produït una presència, si bé que més limitada, a la capital d’Espanya, tindrien un elevat cost per al PSOE i per al govern. Sumar generositat política pels dos perfils, independentisme i revolucionarisme, no és una menja fàcil d’empassar, especialment pel votant tradicional del PSOE, que és el seu bagatge electoral més important.
La proposició entrada al Congrés dels Diputats per ERC sobre el referèndum de Catalunya afegeix llenya al foc de la polèmica. És una iniciativa lògica per aprofitar l’avinentesa, però inoportuna en el moment concret, en el sentit que coincideix amb un conjunt d’esdeveniments que situen el PSOE entre l’espasa i la paret.
Per resumir-ho: pot amb l’espai d’unes poques setmanes Sánchez atorgar els indults als independentistes empresonats i a Pablo Hasél, votar contra l’informe jurídic que permet aixecar la immunitat de Puigdemont, i considerar afirmativament la hipòtesi d’un referèndum a Catalunya? La resposta és que no, i aquí és on es troba el procés de fricció i la dificultat d’entesa futura amb ERC, perquè, quin contingut tindrà la taula de diàleg si la majoria d’aquestes referències tenen una resposta poc favorable? Més encara quan ERC, per formar govern, es veu exigida per la CUP, que té tot un col·lectiu, Endavant, que ja s’ha manifestat contrària a participar en el futur govern de la Generalitat.