Resultats electorals: una interpretació amb llums llargues

1. Unes eleccions de crits i desqualificació, on la identitat: independentisme, a favor o en contra, ha tornat a ser la clau principal. Les eleccions no han aclarit res sobre les grans qüestions. L’aposta d’Illa no era trencar els blocs, sinó guanyar reproduint “l’efecte Arrimades”; aixoplugar tot el vot no independentista.
2. Els resultats cal llegir-los íntegrament per veure que el factor més explicatiu és l’alta abstenció: per a cada vot emès, un altre s’ha quedat a casa.
3. El PSC és primer, ha superat la davallada abstencionista, però el seu suport ciutadà és semblant al de les anteriors eleccions. Ha millorat amb 35.000 vots més dels que havia assolit.
4. El seu bloc de govern a Barcelona i a España l’ha fet perdre 100.000 vots a causa dels Comuns. Iglesias i Colau tenen un problema important. La pròxima batalla municipal per validar o fer fora Ada Colau tindrà una rellevància política excepcional per la seva forta repercussió en l’àmbit català i espanyol.
5. L’independentisme, malgrat que pot formar govern amb el suport de la CUP, i que per primera vegada han aconseguit la majoria de vots (51,12€), ha perdut l’ocasió excepcional d’obtenir una molt més alta majoria. Si ara no ho han aconseguit, no ho aconseguiran mai, perquè en aquesta ocasió es tractava, no de la sempre difícil tasca d’atreure nou electorat, sinó d’aconseguir que els fidels els votessin. Aquest bloc ha perdut 000 persones que ja no han optat per la independència
6. El PDeCAT i el PNC gairebé no han tingut impacte: 76.000 escassos vots per als primers i 4.500 vots per als segons. Com UDC, però amb menys vots, han quedat fora de joc.
7. El bloc format per CS, PP i Vox, el que podríem qualificar de l’opció espanyola, la que es manté sempre fora del gran espai del catalanisme, ha sofert una destrucció extraordinària. Malgrat l’èxit de VOX, aquest bloc ha perdut de l’ordre de 800.000 vots.
8. Un altre mirada és contemplar la relació de vots entre PSC i Ciutadans, donat que un dels principals objectius socialistes era captar el vot defensiu que va votar Arrimadas: varen ser 1.7 milions el 2017, per tan sols 796 mil ara (900.000 vots menys)
9. Els guanyadors, Vox i PSC, han incorporat menys de 250.000 vots dels més de l’1,6 milions que han triat l’abstenció.

Unes primeres conclusions a curt

1. Sánchez es beneficia perquè la seva aposta ha funcionat.
2. Iglesias torna a perdre.
3. La batalla de Barcelona pot ser decisiva  per a la nova etapa que obre la crisi Covid, la crisi econòmica estructural i la crisi de la partitocràcia a Catalunya, i molt decisiva en el govern espanyol.
4. La taula de diàleg queda emplaçada, cal veure què donarà de si, i com repercutirà en les pugnes internes de l’independentisme, que ha quedat situat com a solució impossible.
5. També queda clar que no és fàcil habitar fora del catalanisme, ni es viable voler oferir una nova opció, seguint els passos de les precedents.
6. I tot això adobat amb la formació d’un govern que dependrà de la CUP, i una candidatura d’Illa que té un quasi inexistent recorregut.

És el moment de fer foc nou: el de la política en les condicions concretes d’una nova època, que va començar confusament el 2008, i que el 2020 es mostra ja amb tota la seva cruesa.

 Loading ...