Sí, alcem-nos. Estan en joc les nostres vides, feina i benestar.
A Catalunya estan morint seixanta persones al dia. A Espanya n’han mort més de 80.000 des de l’inici de la pandèmia; el 93% tenien més de 65 anys.
La covid mata i molt, però sobretot mata gent gran. Podem acceptar aquesta mortaldat sense que se’ns revolti la consciència? És, potser, una fatalitat inexorable? És una depuració necessària?, com ho apuntava dies enrere a Lanzarote Elisabet Merino, una dirigent de Podem, el partit que governa a Espanya i a Barcelona: “Jo penso que amb aquest virus ens està donant la natura un avís que potser estem omplint la Terra de moltes persones grans”.
Tenim mig milió d’aturats a Catalunya, i prop de quatre milions a Espanya, sense comptar les persones en ERTO. Quanta gent més s’ha de quedar sense feina? quants autònoms han d’arruïnar-se? quantes empreses han plegat o estan amb l’aigua al coll?
Ha de ser tan gran la tragèdia? Hem de viure encara mesos i mesos en la catàstrofe, la més gran des de la Guerra Civil? No! És clar que no.
La vivim perquè els nostres governants no posen, o no saben posar, tots els mitjans, els recursos materials, humans i d’intel·ligència, necessaris. Perquè no era inexorable, i menys encara a hores d’ara, que el dany fos tan gran. No és fruit de cap fat maligne, sinó de la incompetència i la irresponsabilitat.
I què ens espera si continuem així? Hem començat l’any malament, tant que s’ha intentat ajornar un deure tan seriós com són unes eleccions. Però essent dolent no és el pitjor, perquè atesos els ritmes de vacunació viurem dins d’un tràgic Dragon Khan, en el qual perdrem la Setmana Santa i l’estiu.
A més, una amenaça plana damunt nostre: les mutacions del SARS-CoV-2. La variant britànica és un 30% més contagiosa, i s’albiren la sud-africana, que pot presentar resistència a les vacunes actuals, i la brasilera, una mena de combinació de les dues anteriors. Com més lenta sigui la vacunació, un nombre més alt de mutacions es produiran. Per si no n’hi hagués prou, sembla clar que la protecció adquirida és inferior a l’any, de manera que, amb el ritme de vacunació actual, encara no hauran acabat quan començarà a ser necessari tornar a vacunar tothom.
En aquestes condicions, les morts, si bé que menys nombroses, continuaran i la recuperació econòmica serà fràgil, irregular, ruïnosa. Però ara menys que mai les coses no han d’anar així. Tenim a les mans un canvi radical, un gran i nou horitzó, combinant una vacunació ràpida i un bon ús dels fons europeus.
Perquè la resposta és evident. Passa per una vacunació massiva i diligent, que té poc a veure amb el que estan fent. Espanya ha aplicat tan sols una dosi de vacuna a menys del 2% de la població, i a més en grups molt fàcils perquè ja estaven concentrats: persones de residències i personal hospitalari. La dificultat logística rau en la vacunació general de la població, no la que estan fent fins ara. A aquest ritme, com volen assolir una vacunació efectiva del 70% al juny, segons ha reiterat el ministre Illa, quan a més es requeriran dues dosis en la majoria de casos a causa del tipus de vacunes disponibles? On són els 13.000 punts de vacunació que ens va prometre Sánchez? Era un altre engany? Un més.
Observem el cas de Catalunya: immunitzar no ja el 70% sinó tan sols el 60%, excloent-ne els menors de 14 anys, i considerant un òptim de disposar d’un terç de vacunes monodosi, que encara no tenim, necessitarem procedir a injectar 6,7 milions de dosis, de les quals a 14 de gener se n’han aplicat 121.000. El temps que queda fins al 30 de juny fa necessari injectar 40.000 vacunes al dia, quan el màxim assolit fins ara ha estat de 15.000. Hi ha uns 340 CAP i dispensaris. Afegint-hi hospitals i centres semblants, diguem que tot plegat arriba a 400 centres. Doncs bé, per assolir-ho cada un hauria d’estar vacunant a raó de cent dosis diàries al llarg dels set dies de la setmana des del passat 15 de gener. No és el cas. Estan molt lluny de l’objectiu. I aquesta és la qüestió si volem reduir dràsticament les morts i donar seguretat a empreses i treballadors, i normalitzar-ne l’activitat.
Sabem que Israel, que utilitza l’estratègia d’una vacunació massiva, ja ha aturat en un 33% la propagació de la infecció amb una quarta part de la població vacunada. És el camí. A més, si bé una sola dosi no immunitza, fa menys greu la malaltia en cas de patir-la.
Aquesta ha de ser la primera i principal reivindicació de tots els ciutadans, votin el que votin.
Alcem-nos! Utilitzem tots els nostres mitjans per exigir que compleixin el que van prometre, i garanteixin, almenys, el 60% d’immunitzats al juny. En l’exemple català significa 40.000 vacunacions diàries. Aquesta és l’única resposta per salvar vides, evitar malalts, recuperar la feina i les empreses. No ho dubteu. No us deixeu enredar. Que no hi posin excuses. Cal que facin públic el pla de vacunació que contempli grups a vacunar, centres i temps. Mentre això no hi sigui, simplement ens enganyen.
Publicat a La Vanguardia el 25 de gener de 2020
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.