Aquesta és una qüestió decisiva perquè mentre no s’assoleixi la immunitat de grup difícilment entrarem en una certa normalitat. Assolir aquest objectiu significa com a mínim haver vacunat de l’ordre del 60% de la població, considerant a més el percentatge immunitzat de manera natural. Es pot assolir al ritme actual el compliment a aquella data que permeti salvar l’estiu? I quin és el nombre de vacunes que caldria dur a terme per garantir-ho?
Catalunya té una població de 7,7 milions de persones com a previsió del 2020. En realitat la xifra és quelcom superior perquè hi ha una part petita que no està inclosa en els padrons municipals. Si considerem que no caldria vacunarla població menor de 14 anys, la xifra objectiu seria 6,5 milions de persones i el 60% se situaria en poc menys dels 4 milions. Donat que la vacunació de moment és doble, això voldria dir que seria necessari aplicar 8 milions de dosis d’aquí al 30 de juny, considerant a més que la immunitat no s’assoleix fins al cap de 2 setmanes després de la segona dosi. Aquella xifra representa una vacunació setmanal de 400.000 unitats i en funció de si es vacuna els 7 dies de la setmana o només són 5, la xifra diària oscil·la entre 57.000 i 80.000.
Cal considerar, però, que a partir d’un moment determinant entrarà en joc la tercera vacuna ja aprovada que només necessita una dosi. La hipòtesi més optimista i difícil d’assolir seria que una tercera part s’apliqués amb monodosi i dues terceres parts amb una doble injecció. Amb tots aquest supòsit en lloc de 8 milions de dosis d’aquí a finals de juny en requeririen 6,7 milions. Això és el càlcul per aconseguir l’objectiu de salvar l’estiu, però quina és la realitat?:
La Generalitat es mostra ufanosa d’haver aplicat 90.000 dosis en els diguem 13 dies de gener, la xifra és modestíssima perquè representa de l’ordre de 7000 dosis diàries, però el procés s’ha accelerat significativament en els últims dies i si considerem la vacunació màxima assolida aleshores cal situar-se en les 15.000 dosis diàries. És evident que estem a anys llum del ritme que caldria aplicar. Caldria multiplicar per 3,5 aquesta xifra per tenir garanties d’èxit. Si aquesta acceleració tan important no es produeix, i es manté el ritme actual, no només no se salvarà l’estiu sinó que tot l’any romandrem encara en situació de risc per la pandèmia i, per tan,t amb morts i amb alteració de la normalitat social i econòmica.
Aquest panorama s’agreuja per l’existència de tres factors:
- La mutació britànica, més contagiosa, la que Simón una vegada més no espera que es produeixi (o sigui que és millor arrencar a córrer).
- El fet molt probable és que la immunitat del personal vacunat no signifiqui tallar la seva capacitat de contagi.
- I finalment, la notícia, no massa bona, que sembla que el període màxim d’immunitat serà d’1 any i que en conseqüència hem de disposar d’un sistema que permeti vacunar un mínim de 4 a 5 milions de catalans cada any. I com més lluny quedem d’aquesta xifra, més risc tindrem. I com més tardem a tallar la propagació, més facilitats s’estaran donant al virus d’encertar en mutacions més contagioses.
La conclusió és evident: o es vacuna massivament o no sortirem del fons del pou.
Loading ...Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
