Cada vegada que s’afluixen les restriccions, la Covid-19 es dispara. Ho estem veient ara i això fa que la previsió pel Nadal no sigui gens bona. Hi ha a més el temor creixent a una tercera onada que agafi encara el sistema hospitalari amb una capacitat insuficient per la presència de malalts de l’actual onada. Malgrat aquest fet, resulta cridanera la circumstància que Espanya, a diferència d’altres països, no hagi posat en marxa cap comissió independent per examinar els errors comesos que donen lloc a aquesta reiteració de l’epidèmia. Que ara les xifres espanyoles no siguin les pitjors d’Europa no és un consol, perquè només significa que estem en un punt diferent de la corba en forma de dents de serra en la que es mou la Covid-19.
Hem conegut la segona enquesta de seroprevalença i en base a ella es pot constatar que la immunitat en general encara és baixa. A Catalunya, a Lleida, Barcelona i Girona les xifres es mouen entre l’11,4 i el 12,4% de persones immunitzades, mentre que a Tarragona la magnitud és molt més baixa, només del 5,6%. Madrid amb el 18,6% i de fet les dues Castelles, especialment Castellà-la Manxa, són els territoris que presenten un índex més gran de persones que han passat la malaltia i el seu organisme presenta anticossos. Tot plegat assenyala una xifra molt baixa per frenar la Covid-19. Es calcula que la immunitat col·lectiva s’assoleix com a mínim a partir del 60% de la població que reuneixi aquesta condició, i amb molta més certesa a partir del 70%. Estem, per tant, lluny d’aquesta xifra. El govern Sánchez que, com els altres d’Europa, ha anunciat que a principis de gener començaria la vacunació, preveu que en arribar l’estiu s’hauran vacunat 21 milions de persones. No està gens clar que aquesta xifra sigui fruit d’un càlcul basat en la logística perquè més aviat sembla un objectiu a assolir de caràcter estratègic, perquè 21 milions de persones afegides al nivell d’immunitat actual situaria la població espanyola entorn aquell 60% necessari per frenar la propagació. Ja veurem.
En tot cas, l’entrada en joc de la vacuna pot operar una transformació absolutament necessària per reparar la situació de l’economia, malgrat que veus escèptiques consideren que la seva introducció en tot cas servirà per salvar el Nadal… de l’any que ve.
La vacuna és la gran esperança però cal assumir el seus imponderables, sobretot el fet de la velocitat amb que ha estat assolida, que comporta que comencem a utilitzar-la malgrat la existència d’importants interrogants:
El primer d’ells és saber si eviten la transmissió del virus per part de la persona vacunada. Una cosa és que aquest hagi quedat immunitzant i no pateixi els efectes de la malaltia, i una altra que el virus desaparegui del seu organisme suficientment ràpid com perquè no pugui contagiar a altres persones. Són dues condicions necessàries. Si les dues no es donen, els efectes de la vacuna seran limitats. Protegirà, però no evitarà tots els contagis.
Un segon punt decisiu és que es desconeix la durada de la protecció. És lògic, tot ha anat tan de pressa que és impossible dir que la vacuna pot protegir un any o sis mesos, o el que sigui. Si aquesta fos inicialment curta, ens trobaríem amb el fet d’unes vacunes cares però que tenen una durada limitada en el temps. Saber quines funcionaran millor o pitjor en aquest sentit ara només ho podrem arribar a esbrinar a través de la pràctica.
Hi ha encara un tercer factor no poc important que és el de la reacció a llarg termini. Interessa especialment si pot tenir algun efecte o no en la resposta immune de l’organisme, perquè se sap que precisament un dels problemes de la covid-19 és que provoca una tempesta immunitària greu en excitar les citoquines, i que és un dels factors de mortalitat de la pandèmia. Previsiblement aquest sigui un risc molt limitat, però s’ha d’observar. Els experts recorden els efectes de la vacuna de Sanofi contra el dengue. Un cop injectada protegia contra aquesta epidèmia les persones que s’infectaven per primera vegada, però en algunes de les que rebien una segona infecció el resultat era el de provocar una malaltia greu. Cal recordar que això es produïa en una data tan propera com el 2017.
És bo que hi hagi diverses opcions de vacuna perquè serà l’única manera de verificar quines funcionen millor i sobre quin tipus de població. Per aquesta raó no s’entén l’oposició de la UE a la vacuna russa Sputnik-5 que sembla funcionar molt bé (Hongria l’ha preferit a les europees), i que té un cost molt més baix. Hauria de ser un crit d’atenció i mereixeria una atenció de les autoritats europees perquè l’empresa britànica Astra Zeneca que desenvolupa la vacuna junt amb la Universitat d’Oxford i que està dins el catàleg de les vacunes adquirides per la UE, ha establert un acord amb Rússia per millorar l’eficàcia de la vacuna britànica i superar algun dels qüestionaments dels seus resultats. Consideren que “la utilització de dos vectors diferents en les dues injeccions vacunals tindrà una eficàcia major que utilitzar el mateix vector en les dues dosis”. Sigui com sigui, la vacuna russa està aquí i el seu preu de menys de 10 dòlars és fins a tres vegades inferior al de les vacunes que podem utilitzar, i a més pot ser liofilitzada, cosa que ofereix un gran avantatge logístic i elimina la necessitat de transport a temperatures molt baixes.
La posició contra tot el que fa Rússia des de la UE sobrepassa ja límits del que és raonable i entra perillosament en el terreny del sectarisme ideològic, que en aquest cas juga contra l’interès de la salut pública dels ciutadans europeus.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
