Ha esclatat com una bomba la decisió del Suprem d’ordenar repetir el judici a Otegi. No és per a menys, ell i la formació que lidera, Bildu, són una peça bàsica en el recusament de Sánchez al govern. I per aquesta raó el PSOE té obert un front extern i intern de crítica per a tots aquells que consideren que, Otegi en particular i aquesta formació en general, no ha condemnat de manera explícita els crims d’ETA.
El judici significarà posar en primer pla aspectes de les activitats polítiques d’Otegi i el fet de si va intentar reorganitzar o no la prohibida Batasuna.
Com sempre, les opinions es divideixen en dos camps totalment contraposats: els que consideren que això és una operació dels jutges per torpedinar el govern, i els que creuen que és una necessitat jurídica que té evidentment conseqüències polítiques.
Els fets són aquests: Otegi va ser condemnat i va complir 6 anys i mig de presó com a organitzador de la formació política favorable a ETA, però posteriorment el Tribunal d’Estrasburg va considerar que aquest judici no havia estat just, donant la raó a Otegi que acusava el tribunal de manca d’imparcialitat. Acatada la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, Otegi quedava com si res hagués passat des del punt de vista de la seva responsabilitat, amb 6 anys i mig de condemna complerta a sobre, això sí.
La raó fonamental per considerar que el tribunal no va ser imparcial va ser causada per la magistrada que el presidia, Ángela Murillo, que amb alguns dels seus comentaris podia prejutjar-se que no encararia la qüestió amb la imparcialitat d’un jutge. I això va ser suficientment evident perquè el Tribunal d’Estrasburg donés la raó a Otegi.
Ara, la Sala segona del Tribunal Suprem ha ordenat repetir el cas assumint el criteri de la fiscalia que és qui ho ha demanat, sota la lògica que els fets jutjats no poden quedar impunes per un defecte de forma, com és la no imparcialitat de la presidenta, i que per tant el que és necessari és fer un nou judici amb tots els ets i uts. La Sala segona es fonamenta també en el protocol 7 del Conveni Europeu que contempla supòsits com aquest de repetició quan hi ha un defecte formal en el judici.
Les conseqüències per a Otegi de la sentència serien nul·les o en tot cas favorables perquè com ha complert 6 anys i mig en cas de ser condemnat, la pena ja estaria complida i si el Tribunal l’absolgués, aleshores podria exercir el dret a la indemnització corresponent i que encara posaria més en la picota la sentència inicial.
Què podem deduir de tot això? Que si Otegi mantingués la seva situació de mesos enrere, quan Bildu i ell eren forces d’oposició, el judici els hi hauria resultat favorable per poder airejar tot el discurs polític crític amb la justícia espanyola, sabent que no tindria conseqüències penals i que fins i tot en podria treure alguna cosa favorable. En tot cas tenia a les mans un altaveu. Però ara la seva posició ha canviat. Forma part del “bloc de l’estat” i el judici forçosament els incomoda. Per tant, no és el fet que aquell es produeixi, sinó el canvi de posició política que s’ha produït, que determina el punt de vista sobre l’actitud del Suprem.
Encara hi ha un fet afegit, el passat dia 14 de desembre l’exdiputat d’UCD i diplomàtic Javier Rupérez signava un article “Una pistola Browning FN” en el que literalment informava que el comando que va intentar segrestar Gabriel Cisneros, també diputat de l’UCD, que va intentar escapar i que va ser greument ferit pel grup d’ETA, era el “comando calimotxo” i estava format per Luís María Alcorta Maguregui (“bigotes”), José María Ostolaza Pagoaga (“barbas”) i Arnaldo Otegi Mondragón (“el gordo”) que en concret “utilitzava una pistola Browning FN de 9 mm. Parabellum”. Aquestes declaracions formaven part de la instrucció, i corresponien a la declaració d’una de les persones que havien participat en l’afer, de ciutadania francesa Françoise Maruhenda, que va ser detinguda i processada i va complir condemna a la presó. Aquest afer, greu i llunyà en el temps, però no tant com perquè els protagonistes no segueixin presents, recorda que Otegi va ser un membre actiu de la mateixa ETA abans que dirigent polític. El passat és el passat, però sempre té conseqüències sobre el futur.
