Tothom està d’acord amb que en període de crisi el pitjor que es pot fer és apujar impostos, perquè aquests només aprofundeixen encara més les dificultats de l’economia per superar el problema de la davallada. Però aquesta regla bàsica no funciona en el cas de la política econòmica que imposa Ada Colau a la ciutat. Perquè la clatellada dels impostos municipals és extraordinària i contribuirà a ofegar encara més a les empreses, treballadors i famílies amb dificultats.
La forma com es cobren els tributs municipals, és un mer apunt en l’extracte bancari del compte corrent, que dificulta que el ciutadà prengui consciència de l’espoli a què l’estan sotmetent. Repassem-ho:
El principal impost local, l‘IBI, augmenta un 5,46% i a més se suprimeix la bonificació fiscal del 2% per tenir el rebut domiciliat al banc. Quan la inflació és pràcticament inexistent, quan la caiguda del PIB de la ciutat aquest any serà històrica, és una aberració l’increment de l’IBI d’aquesta mena.
Per si fos poc, pagarem de manera doble les escombraries, perquè a la taxa que ja existia de residus se n’hi afegeix una de nova amb aquest nom, d’escombraries, i que van incorporades al rebut de l’aigua sense que tinguin cap relació amb ella. És un altre abús que s’afegeix a la taxa de clavegueram que s’ha incrementat un 83%!
Encara és més alta la taxa de cementiris, nínxols i sepultures que ha augmentat tant com un 100%.
Els cotxes, tan maltractats per la política de Colau, pateixen un increment en l’impost de vehicles d’entre el 5% i el 7% amb independència de si l’utilitzen o no, la grua un 17% i les zones verda i blava de mitjana un 30%. Aviat el govern progressista de Colau i Collboni aconseguirà que per Barcelona només hi puguin circular Lamborghinis, Maseratis i Mercedes perquè tindran com a propietaris aquells que poden afrontar tot el que significa viure a ciutat i tenir cotxe.
L’impost és tan elevat a Barcelona que ocupem el primer lloc en fiscalitat entre les grans ciutats espanyoles. Alguns impostos són tan alts que ja no poden pujar més perquè la llei de l’estat situa un màxim. En això sí que Barcelona és capdavantera. Amb tot aquest panorama, seria lògic preveure una gran batalla política al consistori. No és així, l’oposició, tota, inclòs el que va fer possible l’alcaldia de Colau, Manel Valls, viu en una agradable somnolència que l’ha portat a que per primera vegada a la història el pressupost s’hagi tramitat sense ni un sol vot en contra en el ple municipal. Barcelona no només té un govern municipal que no es mereix, sinó una oposició que no representa l’estat d’ànim de la ciutat.
Mentrestant, els hotelers de Barcelona demanen un programa de suport semblant al que l’Ajuntament de Madrid dóna al sector; Madrid, sempre Madrid. I de recursos no n’haurien de faltar perquè la ciutat disposarà de més de 3.000 milions d’euros per gastar, però pel que es veu ajudar a que no tanquin empreses que són inviables durant aquest període de crisi, però que es recuperarien en la mesura que la normalitat comenci a imperar, està fora de la voluntat d’Ada Colau.
Loading ...
