És evident que el govern espanyol, com ja va fer Zapatero, intenta marcar la seva identitat d’esquerres sobretot a lleis com les de la memòria històrica, una segona versió, l’ensenyament, contra l’escola concertada, l’eutanàsia i tot el que està relacionant amb la perspectiva de gènere que, un cop realitzada la fase lligada amb el predomini dels grups homosexuals, es desplaça ara a la transsexualitat, completant així una veritable revolució antropològica.
El conflicte en aquesta ocasió ha esclatat també dins les mateixes rengles del feminisme oficial, de manera que la part més vinculada al PSOE carrega durament contra la idea de la llei perquè difumina la dona i, en conseqüència, tot el feminisme de gènere basat en la dialèctica de l’antagonisme entre home i dona es relativitza a partir del moment que un home pot ser una dona per pura expressió de la seva voluntat, per pura decisió subjectiva, sense cap necessitat de transformació.
Cal reflexionar atentament sobre el que això significa. Si la llei s’aprovés tal com és formulada pel ministeri d’Irene Montero, un home podria convertir-se en dona només al·legant en el registre civil que se sent dona, amb independència del seu aspecte físic. Naturalment, al marge del més greu, la crisi antropològica que provoca, les conseqüències pràctiques són extraordinàries. Per exemple, en l’àmbit laboral perquè donaria lloc a confusions i a conflictes en la mesura que, com en el cas dels homosexuals, cada vegada que es legisla en aquest sentit, s’acompanya de privilegis al grup en qüestió. En el cas dels homosexuals, entre altres, són els únics que tenen dret a recórrer a la inversió de la càrrega de la prova, que fa que l’acusat hagi de demostrar la seva innocència, enlloc de que l’acusador hagi de fer palesa la seva culpabilitat. El conflicte es produeix també en l’àmbit esportiu perquè un home transformat en dona, amb canvis o sense, té una constitució biològica molt més atlètica que les dones nascudes com a tal, i en conseqüència tindrien avantatges en tota mena de competició, i es multiplica en el significat de la família, de la paternitat i maternitat. És tota una construcció social, l’única que tenim, que es vol enderrocar.
La llei conduirà a l’extrem de considerar que el cos biològic d’una dona pot tenir un aparell reproductor gestant o un aparell reproductor inseminant. A partir d’aquesta definició, els vestuaris dels gimnasos poden convertir-se en un espectacle excepcional.