La reunió duta a terme el divendres passat entre Units per Avançar, La Lliga i Lliures, amb el PSC ha posat en relleu la disparitat de criteri que regna en aquesta part de l’espai catalanista, el que refusa amb claredat que la independència sigui una opció recomanable, fet que marca la diferència amb el Partit Nacionalista Català.
Aquesta reunió, a la qual van assistir-hi tant el primer secretari dels socialistes catalans com l’actual ministre de Sanitat i secretaria d’organització del PSC, Salvador Illa, per videoconferència, va manifestar que cadascun d’aquells tres partits presenta una línia substancialment diferent. Dos d’ells, Units i Lliures, manifesten la seva voluntat de ser components subalterns de l’espai socialista, si bé amb formulacions diferents que responen a la lògica de la seva situació. Units planteja el manteniment de la seva aliança vigent i per tant defensa el que podríem dir-ne “els drets adquirits” i en tot cas assenyala que si les altres formacions volen participar, ho han de fer a títol personal i no de partits. D’aquesta manera vol assenyalar la seva posició destacada en aquest àmbit subaltern. Lliures, de la mà d’Antoni Fernández Teixidó, planteja un pacte del conjunt de partits catalanistes amb els socialistes. És una manera de reforçar la seva posició, que sens dubte és la més feble, i de revalortizar les seves sigles. En tot cas la característica comuna als dos és que lliuren el seu present i futur a les mans del PSC, que vol dir a les mans de Sánchez i tot el que aquest fet implica des del punt de vista de la seva proposta política per a Espanya, és a dir, també per a Catalunya i la lògica de les seves aliances amb Iglesias i Colau.
La Lliga per la seva part presenta una opció del catalanisme de centre diferenciada electoralment del PSC, però disposada a col·laborar amb ell per construir una alternativa de govern. Seria l’única força que a hores d’ara encara plantejaria l’especificitat del catalanisme com a opció política sense necessitat d’acudir a la crossa del PSC.
Convergents, la quarta petita formació, ja no estava present a les converses donada la dimensió i afectació creixent amb el possible delicte de blanqueig de diners com a conseqüències de les declaracions del tresorer del CDC, Daniel Osacar, en l’època en que Germà Gordó, la persona més destacada de Covergents, era gerent del partit.
