Què pretenia Vox amb la seva moció de censura, quan sabien que estava perduda abans de començar? L’opinió més generalitzada és que la seva prioritat era posar en dificultats al PP, atès que té un sector de votants i de diputats que són partidaris d’aquesta línia. És possible que aquesta sigui la raó fonamental, però en tot cas és evident que la jugada tenia una factura molt costosa perquè ajudava a formar un bloc entorn de Sánchez. La intervenció d’Abascal va afavorir, fins i tot aquest fet, perquè des del punt de vista de la racionalitat va ser més aviat caòtica. La impressió final era “sols contra el món” i aquest és un tipus de missatge, que pot tenir fidels entregats, però que en principi no acaba de donar massa vots, excepte si el grau d’emprenyament del país és gran. Des d’aquesta altra perspectiva, l’aposta de Vox seria per tal de forjar una coalició d’emprenyats de recorregut incert.
En tot això juguen evidentment les perspectives. L’any que ve serà bo per al govern perquè disposarà de recursos i podrà fer bones polítiques, i la Covid-19 estarà més controlada? O pel contrari s’aprofundirà la crisi i el cost per al govern a causa d’aquesta? Fins ara cal dir que Sánchez de moment no paga cap cost, segurament perquè l’oposició del PP centrada en la desqualificació total és incompatible amb una crítica esmolada que, feta amb bones formes, arribi a la gent.
Les últimes enquestes abans de la moció de censura d’El Español i de La Razón continuen situant primer el PSOE però a menys de 4 punts d’avantatge del PP. Els marges dels socialistes es mouen entre el 26 i el 27% i els del PP entre el 23 i, anant molt bé les coses, el 24%. En escons, el PP se situaria al llindar dels 100 sense arribar-hi, entre els 98 i 99, i el PSOE entre els 111 i els 115. Vox apareix clarament com la tercera força però en aquestes enquestes a una clara distància del PP, ja que se situa al voltant del 16% i amb 54 o 58 diputats, una mica més de la meitat dels que té aquella força. UP apareix bastant descavalcada, en quarta posició amb 25-28 escons i amb un 10-11% dels vots.
Queda clar, per tant, que la coalició governant és més feble que les forces de la dreta, però aquestes són insuficients per superar el paper que tenen els partits d’àmbit autonòmic al Congrés. Per exemple, ERC se situa entre els 12 i els 13 diputats, i JxCat entre 10 i 12, és a dir la suma d’aquestes dues forces és tan important com UP tota sola. Naturalment, això és sumar peres i pomes, però serveix per donar una idea del pes dels altres partits i en particular dels catalans, malgrat que aquests últims no hagin aconseguit traduir la seva significació i vots al llarg de la legislatura en resultats per Catalunya.
Ara tot l’interès és veure com es mouen aquestes previsions electorals després del debat, i constatar si Vox l’ha encertada o no, i si Sánchez ha sortit com sembla, afavorit o perjudicat.
Què pretenia Vox amb la seva moció de censura, quan sabien que estava perduda abans de començar? Share on X
Loading ...
