El portaveu de la Comissió per Afers de justícia, Christian Wigand, va fer públic ahir un comunicat que constitueix una advertència al govern espanyol per part de la Comissió Europea, per tant a un nivell de màxima importància. “La Comissió està al corrent de l’anunci d’aquell nou projecte de llei (es refereix a la reforma per l’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial abolint la majoria de les 3/5 parts). Seguim de prop la seva evolució”. A l’Informe sobre l’Estat de Dret de 2020, la Comissió va subratllar la importància de reduir la influència del poder legislatiu o executiu sobre el Poder Judicial a fi d’enfortir la independència judicial (cal recordar que d’aquest recent informe també es considerava inapropiada la politització de la fiscalia de l’estat en haver escollit una ministra sortint, Dolores Delgado, per ocupar-la).
El capítol de l’Informe sobre l’Estat de Dret 2020 a Espanya esmentava la situació del Consell Judicial a Espanya com un desafiament. “És important assegurar-se que el Consell no sigui percebut com a vulnerable a la politització. De manera més general, quan els estats membres reformen el Poder Judicial s’ha de fer sempre una consulta amb totes les parts interessades pertinents, inclosa la Comissió de Venècia. Els estats membres han de seguir les normes de la UE per garantir que la independència judicial no es vegi compromesa”. Aquesta ràpida reacció de la Comissió Europea, poc habitual en un òrgan que formula posicions amb notable lentitud, assenyala la importància que el govern de la UE li dóna a la iniciativa Sánchez. De fet, consisteix en una advertència que barra el camí que el president del govern vol seguir, perquè li demana que consulti a les parts interessades i això significa que el Consell d’Estat, el CGPJ, el Consell Fiscal i les associacions de jutges diguin la seva, sabent per endavant que totes elles estan fortament en contra. A més, converteix l’afer en una consulta internacional en indicar-li que acudeixi a la Comissió de Venècia.
Naturalment, Sánchez pot no fer cas a les recomanacions perquè aquesta ha estat la seva recent actitud amb l’òrgan consultiu del govern del Consell de Bioètica d’Espanya en relació amb la llei de l’eutanàsia. Però, en un moment de màxima fragilitat per a Espanya a Europa, donada la seva dependència dels fons, seria una actitud molt arriscada. Més quan Polònia ja ha assenyalat amb el dit Espanya indicant que siella, per voler reformar el poder dels jutges, està sotmesa a un expedient, també Espanya ha de passar pel mateix camí. Cal recordar que el grup socialista al Parlament Europeu encapçalat pel PSOE ha sigut implacable amb el govern polonès, i per tant, ara hi ha la torna. Per agreujar-ho més, els fons necessiten encara la unanimitat de tots els països membres, i Polònia pot fer pressió en aquest sentit per contrapesar l’altra pressió sobre aquest país que li demana un compliment més exacte dels criteris europeus en el seu funcionament intern, posició que encapçala Holanda, que també ho pot utilitzar com a arma de bloqueig dels fons, que mai ha vist amb bons ull,s perquè els considera una despesa excessiva.
És incomprensible com, vivint immersos en problemes gravíssims, Sánchez ha pres una iniciativa que pot complicar encara més la situació política i econòmica. És clar que no n’hi ha per a menys, perquè escollir el CGPJ com vol el govern significa entregar-lo en mans de la política del partit que governi. Les seves conseqüències són extraordinàries, primer perquè el Consell General anomena i promociona els jutges, i per tant determina la composició dels grans tribunals i de les carreres judicials. Controlar això deixaria la justícia en mans del PSOE i Podemos. I encara hi ha un segon aspecte molt delicat per a la democràcia, perquè també és determinant en la configuració de la junta electoral Central, que és qui controla les normes electorals. De cap manera el bloqueig del PP, un fet circumstancial, pot donar lloc a un canvi estructural tan important.
Des del punt de vista exterior, el que fa Sánchez és deteriorar la imatge de seguretat jurídica que tot estat sòlid ha de donar, perquè és el fonament de totes les garanties i de tots els negocis.
Loading ...
1 comentari. Leave new
El tema exposat en aquest apartat té un problema molt greu per manca de credibilitat de la justícia espanyola. La causa la formació del Consell General del poder judicial. Mentre la seva composició estigui en mans dels partits majoritaris sense escoltar la resta de partits també escollits pel poble, la justícia continuarà asent un problema com es dedueix del procés contra Catalunya i del passar per alt les normes internacionals i no fer cas dels òrgans europeus corresponens que Espanya té el deure de seguir. Penso que els partits polítics no han d’intervenir en la formació dels òrgans judicials. Qui? El poble hauria d’estar més informat per poder donar la seva opinió. És un problema que comença en el respecte de la llibertat dels ciutadans.