És sorprenent que la segona ciutat de l’estat, que disposa, a més, d’una àmplia autonomia municipal, i que està governada per la mateixa coalició que la del govern espanyol, no tingui una relació i coordinació més fluida amb aquesta instància estatal tan decisiva.
Hi ha una pregunta evident a fer: quantes vegades s’ha entrevistat l’alcaldessa de Barcelona amb el president del govern?, quantes s’ha reunit amb algun ministre amb afers importants a Barcelona? La resposta revelaria que tot això és un capítol pràcticament inèdit.
Aquesta baixa teulada de sostre dels caps del govern municipal de Barcelona en la seva projecció política expliquen que es produeixin fets tan sorprenents com que el Ministeri d’Hisenda subhasti 25 lots del front marítim de Barcelona per 70 milions d’euros. És a dir, tot aquest àmbit, tan cobejat com important per la ciutat, esdevé que no és de total concessió municipal, i per tant tota planificació urbanística queda penjada d’aquesta dependència de Madrid, que ara es concreta amb aquesta licitació inesperada.
Les associacions de veïns consideren que aquesta és una gran operació especulativa que té com a únic titular el Ministeri d’Hisenda i reclamen que l’Ajuntament recuperi la gestió completa d’aquest espai i que l’articuli amb el pla litoral i amb els projectes que estaven treballats davant mà amb acords amb els veïns i les entitats. Aquesta manca de sintonia esdevé inexplicable i assenyala una feblesa més del govern municipal, en aquest cas per dur a terme polítiques de volada en relació amb el govern de l’estat que és el que Barcelona necessita. Colau i Collboni no es mostren atents o capaços de conduir amb iniciativa els temes d’estat que impliquen Barcelona.
Loading ...
