Primer discurs sobre l’estat de la UE de la Presidenta de la Comissió Europea

El títol del discurs, pronunciat el 16 de setembre per la presidenta Ursula Von der Leyen, era el següent: “Construint el món en el qual volem viure: una Unió de vitalitat en un món de fragilitat“.  

Fragilitat ha sigut  la paraula clau utilitzada per Úrsula von der Leyen en el seu primer discurs sobre l’estat de la UE davant del Parlament Europeu. Segons la Presidenta de la Comissió Europea, la UE es mostra fràgil per la pandèmia i no solament per la pandèmia, els seus valors donen senyals de  fragilitat, Europa i el planeta en general es mostren fràgils en aquests moments.

Davant d’aquesta situació preocupant, la seva proposta per a la UE consisteix a passar de la fragilitat a la fortalesa. Per aconseguir-ho, planteja la necessitat d’assolir aquests  objectius: 1) una UE de la salut més sòlida, 2) una nova política migratòria, 3) impulsar la recuperació i la transformació de l’economia europea a través del Pacte Verd (Green Pact) i de la innovació digital, 4) impulsar la política mediambiental i  la lluita contra el canvi climàtic, 5) defensa de l’estat de dret, 6)  relacions més fermes amb els veïns en el marc d’un escenari internacional desordenat, però sense esmentar el replantejament  de la política de defensa (tan necessari, com comentàvem en el Post anterior) ni els principals conflictes internacionals avui existents.

Sobre la salut, ha tractat del programa EU4Health dotat de garanties de futur i un finançament adequat, al costat d’una Agència Europea del Medicament (EMA) reforçada i d’un Centre Europeu per la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) enfortit.  S’ha compromès a crear una agència europea de recerca i desenvolupament biomèdic avançat. Ha demanat un debat sobre les noves competències de la UE en l’àmbit de la salut (car les actuals són insuficients), formant part de la pròxima Conferència sobre el Futur d’Europa.

Sobre migració, Von der Leyen ha proposat abolir el conveni de Dublín, el reglament que regula el procés d’asil a la UE. “Puc anunciar que abolirem el conveni de Dublín i que el substituirem per un nou sistema de governança europea sobre migració. Tindrà una estructura comuna d’asil i retorn i un nou mecanisme de solidaritat forta“. La seva proposta adoptarà “un enfocament humà“.  “Salvar vides al mar no és opcional; els països que compleixen els seus deures legals i morals i que estan més exposats que d’altres han de poder confiar amb la solidaritat del conjunt de la Unió Europea“.

Von der Leyen ha volgut ser molt clara i contundent sobre el reforçament de l’estratègia ja existent d’impulsar  la recuperació i la transformació de l’economia europea a través del Pacte Verd i de la innovació digital. Un 57 per cent dels 750.000 milions dels fons de recuperació europeus aniran destinats a aquestes dues àrees, amb la qual cosa es constata que la irrupció de la pandèmia no ha fet canviar les prioritats de fons marcades per la Presidenta en el seu discurs d’investidura el mes de juliol passat. La Presidenta insisteix en la necessitat d’avançar cap a una Europa verda i una Europa digital. Els països de la UE hi participaran amb els seus projectes. Els que no ho aconsegueixin, quedaran endarrerits. Espanya i Catalunya han  de prendre molt bona nota d’aquest repte.

Pocs dies després del discurs sobre l’estat de la Unió, Brussel·les ha publicat  les orientacions sobre la utilització dels fons europeus antipandèmia. El pilar principal dels 750.000 milions d’euros és l’anomenat Mecanisme de Recuperació i Resiliència, amb un total de 672.500 milions d’euros. Les prioritats són clares: han de centrar-se en  les transicions ecològica i digital. Per aconseguir-ho, s’han fixat quotes per àrees: un 37 per cent del pla de recuperació de cada país s’ha de destinar al clima, sigui per potenciar tecnologies netes, ús de renovables, la millora de l’eficiència energètica dels edificis o el transport públic; i un 20 per cent a la innovació digital, amb despeses com el desplegament de la banda ampla, inclosa la fibra i el 5 G, el desenvolupament de processadors d’última generació o l’adaptació dels sistemes educatius per donar suport a la digitalització. De la part més important d’aquest Mecanisme, 360.000 milions en transferències a fons perdut, a Espanya li corresponen 59.168 milions dels quals un 70 per cent arribarien en els anys 2021-2022, i el 30 per cent restant, el 2023.

En el terreny mediambiental, ha anunciat un objectiu esperat, la proposta de reduir les emissions d’efecte hivernacle un 55 per cent per al 2030, un pas que considera imprescindible per poder convertir Europa en el primer continent climàticament neutre el 2050.  “Reconec que aquest increment és massa per a alguns i no suficient per a d’altres. Però la nostra anàlisi d’impacte diu que la nostra economia i la nostra indústria poden aconseguir-ho; és un objectiu ambiciós però realitzable i beneficiós per a Europa“.

Von der Leyen  ha  assenyalat que a Europa ningú es pot saltar l’estat de dret. “No tolerarem violacions de l’estat de dret“. Exemple: no hi ha lloc a Europa per a les denominades “zones lliures de LGTBI”, una crítica directa al govern polonès, en plena retallada dels drets de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. “Són zones lliures d’humanitat i no tenen cabuda en la nostra Unió“.

També ha passat  revista a les relacions amb els veïns. D’una banda, ha afirmat que la UE sempre  intentarà mantenir bones relacions amb els Estats Units, passi el que passi a les pròximes eleccions presidencials nord-americanes. Ha convidat a  “aprofundir i refinar“ les relacions de la UE amb Washington.  “Passi el que passi més tard aquest any, estem preparats per construir una nova agenda transatlàntica, per reforçar la nostra associació multilateral, en comerç o en fiscalitat, i treballar junts reformant el sistema internacional que hem construït junts“. També  s’ha referit a la Xina, país al qual la UE ha categoritzat a la cimera recent UE-la Xina  com a “soci negociador, competidor i rival sistèmic“.  Ha dit que “les relacions de la UE amb la Xina són una de les més importants estratègicament i una de les que més reptes plantegen“. Sobre el Brexit, ha dit que “no es pot descartar unilateralment;  hem d’acabar les negociacions amb els britànics dins  de la llei, la confiança i la bona fe“. Per altra banda, ha tingut paraules dures per a Rússia, en considerar que l‘enverinament d’Alexei Navalny no és un fet aïllat, sinó “un patró que hem vist a Geòrgia, Ucraïna, Síria i Salisbury“.

Nombrosos comentaristes han trobat poc concret i poc valent  la part del discurs de la Presidenta dedicat a relacions internacionals, al·legant que no fa honor a la seva promesa  de voler  tenir una “Comissió geopolítica“. Ja hem dit al començament que la defensa i els conflictes internacionals existents (Síria, Líbia, Turquia, gasoducte Nordstream 2 directe entre Rússia i Alemanya, etc.) no han merescut l’atenció de la Presidenta. Ha parlat molt de valors europeus, però no ha contestat a la pregunta de què passarà si són violats.  Com a mínim, Von der Leyen ha convidat als estats membres de la UE a ser “valents per permetre una ràpida presa de decisions  respecte a situacions internacionals difícils mitjançant votacions per majoria qualificada en lloc de per unanimitat, tal com està establert actualment”.

La crisi creada per la pandèmia del coronavirus, la unitat entre els membres del bloc, l’estat de dret, les transicions ecològica i digital,   més  les relacions de la UE amb els Estats Units i la Xina, han marcat essencialment el primer discurs sobre l’Estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea.  

Malgrat les seves mancances, es pot dir que ha estat un discurs excel·lent, que acaba amb aquestes paraules inspiradores:  “El futur serà el que d’ell fem. I Europa serà el que els europeus vulguem que sigui. Així que deixem d’infravalorar Europa i posem-nos mans a l’obra. Fem-la forta. I construïm el món en el qual volem viure.  Visca Europa!“

 Loading ...