A mesura que es van coneixent els documents que regularan la concessió dels ajuts i préstecs per part de la Comissió Europea, es van perfilant unes exigències que, no per ser absolutament raonables, dificultaran molt la gestió espanyola. Fins ara el govern Sánchez havia tendit a presentar-nos les conclusions dels ajuts com un camí de flors i violes. Cap condició s’imposava. Només calia presentar projectes en un àmbit temàtic molt ampli (digitalització, economia verda, etcètera) i “tira que te vas”. La realitat és molt diferent. En termes ben precisos és aquesta:
“Els estats membres hauran d’examinar el paquet complert de recomanacions específiques dirigides a ells pel Consell, en particular els dels cicles de 2019-2020”. Això traduït vol dir que Espanya haurà de presentar un programa integral conjuntament amb els productes que:
- Quedi preservada la sostenibilitat del sistema de pensions.
- Enfortit el marc pressupostari.
- Millorada la situació de la contractació indefinida.
- Posi fi a la fragmentació dels ajuts a la desocupació.
- Abordat l’abandonament escolar.
- Corregides les disparitats educatives entre autonomies.
- Avaluades la investigació i la innovació
- Avaluades l’eficiència de la despesa.
- La Llei de Garanties de la Unitat de Mercat.
Tot això són deures que han de formar part del programa.
A més aquest sofrirà un examen d’acord amb set punts i tindrà una qualificació per a cada punt: A (si ho compleix bé), B (si el compliment és parcial) i C (si no l’assoleix). Els set punts a classificar del pla d’inversió i reforma són els següents:
- Digitalització.
- Si l’impacte del pla és durador.
- La millora potencial del creixement.
- La creació d’ocupació i la resiliència social.
- Els costos de les inversions.
- La coherència entre inversions i les reformes apuntades més amunt.
- El pla d’implementació inclòs el calendari de les inversions amb les seves fites i objectius.
El problema per a un país és que per rebre els fons no pot tenir cap qualificació C, ni més qualificacions B que A (màxim tres qualificacions B), i a més ha d’aconseguir una qualificació A en el punt de la transició verda o a l’impacte durador. Cal recordar que Espanya no s’ha caracteritzat fins ara, ni en l’ús dels fons europeus, per una gran eficàcia administrativa. I per tant l’interrogant que plana és molt important. En l’últim període només va aconseguir executar el 40% dels recursos dels quals disposava.
És possible que el llistó que imposa la Comissió Europea sigui rebaixat al Parlament. Una idea en aquest sentit és que, per a cada un dels epígrafs que no registri una A li siguin retirats el 5% dels fons, fet que faria que encara que anés malament l’examen, el país en qüestió pogués arribar a disposar de més de la meitat dels fons.
Veurem en què para tot plegat, però en tot cas és evident que el millor que pot fer el govern i el conjunt dels lideratges econòmics de la societat espanyola és posar-se les piles si no es vol que tot plegat acabi en una gran frustració.