Espanya ha estat considerat el pitjor país de l’OCDE per la forma amb què el govern ha tractat la pandèmia, han mort 50.000 persones. però és que fins i tot amb les xifres oficials, que encara no arriben a 30.000, Espanya ocupa els primers llocs del món en nombre de morts en funció de la seva població. També gaudeix d’aquest dubtós honor pel que fa a personal mèdic afectat, i quedarà per sempre com un estigma l’abandonament i maltractament a la gent gran de les residències i el cribratge hospitalari a que han estat sotmesos, que és la causa principal de l’elevada mortalitat espanyola.
Malgrat aquests fets, la Fiscalia ha refusat totes les nombroses querelles que s’han presentat al Tribunal Suprem contra el govern i específicament contra Sánchez i contra Illa per responsabilitats en les morts. La Fiscalia General de l’Estat, que ocupa l’exministra Dolores Delgado, considera que no hi ha cap mena de responsabilitat a indagar perquè les acusacions són “genèriques i difuses” i “no queda clar com els querellats podrien haver-les evitat”.
Realment, des del punt de vista de la Fiscalia, el dret pertany al gènere literari perquè és evident com podien reduir-se les morts des de la perspectiva tècnica. Per exemple, si quan es va decidir l’estat d’alerta s’hagués establert el que s’ha fet molts mesos després, com és la incorporació de les residències al sistema de Salut, en lloc de mantenir-les al marge, tancades i bloquejades, i el que és pitjor, impedint literalment que la gent gran més malalta fos traslladada als hospitals. La Fiscalia també argumenta que “ni tan sols indiciàriament consta que el govern ocultés o maquillés deliberadament les dades”. Com es poden fer aquestes afirmacions quan són públiques i notòries les reiterades i fins i tot públiques irregularitats amb les dades sobre els morts que ha anat cometent el govern espanyol, els seus continuats canvis de criteri, les seves diferències mai aclarides amb les dades que donen les CCAA? De fet, la Fiscalia considera que totes les responsabilitats recauen en les CCAA, perquè seva és la competència en Salut i són les úniques competents en la matèria. Si fos així, el Ministeri de Sanitat sobraria perquè no tindria res a dir ni a fer. Però és que no és així: tenen transferides competències de gestió però l’última responsabilitat legislativa recau en el govern. Però és que a més durant el període crític es va produir sota el comandament únic. El concepte és ben clar. Vol dir que manava un, el Ministre de Sanitat, com així va estar establert normativament. Ell prenia les decisions i les CCAA obeïen. Però per a la Fiscalia de l’exministre de Sánchez no és així, ja que aquestes “conservaven les competències de gestió”. O sigui, que el que mana no és responsable, i el que gestiona en funció del que li han manat sí que ho és. La perspectiva fiscal és certament fastuosa.
És clar que la cosa s’explica quan en l’informe ha estat elaborat per la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat que és l’òrgan assessor de Dolores Delgado i que per tant depèn d’ella, i que sorprenentment no ha estat portada, malgrat la polèmica, a la Junta de Fiscals del Suprem, el que no deixa de ser una gran anomalia per una qüestió que es resol en aquesta instància.
Sort que vivim en un estat de dret i de divisió de poders.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
