Prohibició d’arbres de Nadal, rebuig al Tour i altres bogeries dels alcaldes ecologistes francesos

Pel nou alcalde ecologista de Lió, Grégory Doucet, el mític Tour de França és «masclista i contaminador». El batlle ha així doncs prohibit que l’esdeveniment torni a passar per la vil·la l’any vinent.

Pel seu homòleg de Bordeus, Pierre Hurmic, del mateix partit i també escollit fa poc, l’enemic numero u és un altre: l’arbre de Nadal. El polític ha doncs anunciat aquesta setmana que l’ajuntament no col·locarà «arbres morts» a les places de la capital del vi. De fet, Humic ha fet del gravíssim problema dels vegetals tallats una prioritat del seu mandat: una «Carta dels drets de l’arbre» serà presentada abans del 2021.

Simbolisme en grans dosis

La nova generació d’alcaldes i càrrecs públics municipals de caire ecologista causa desconcert a França. La major part d’aquest contingent ha estat escollit el passat mes de juny amb percentatges d’abstenció electoral record.

Per primer cop en la història de França, hi ha alcaldes ecologistes a quasi bé totes les principals ciutats del país, com Lió, Bordeus, Estrasburg o Besançon. En d’altres poblacions, com Paris o Marsella, els candidats socialistes que han vençut han rebut el suport dels verds, el programa dels quals s’ha situat al centre de la campanya.

Productes polítics del segle XXI, els alcaldes «ecolos» com se’ls anomena sovint des de posicions crítiques, s’han afanyat a multiplicar gestos i símbols ideològics.

I és que el temps és or quan la promesa electoral és «l’autosuficiència energètica i alimentària». No està clar, però, que Anne Vignot ho aconsegueixi en els sis anys de mandat a Besançon, ciutat propera a Suïssa.

A Paris, Anne Hidalgo ja declarà al 2019 «l’estat d’emergència climàtica» – i fou seguida per Ada Colau al gener del 2020. Altres ciutats s’han unit a aquesta moda, com Estrasburg o Bordeus. Tot i que es tracta de declaracions sense validesa jurídica, Manon Aubry, política d’extrema esquerra aliada dels verds, ja ha avisat que «defensar una limitació de llibertats en nom del canvi climàtic no és liberticida».

A Annecy i Grenoble (Alps francesos), dues ciutats de més de 100.000 habitants governades també per alcaldes ecologistes, els carrils bici es multipliquen sense que ningú en hagi sigut consultat. Com a Paris, on Hidalgo ha aprofitat el desconfinament per tancar més i més carrils als cotxes.

Càrrecs dignes de George Orwell

Els governs municipals han sigut per descomptat refets a l’imatge dels nous líders. A Grenoble, l’alcalde Piolle s’ha dotat d’un «tinent per la tranquil·litat pública i pel temps a la ciutat». Traducció: responsable de la seguretat. En una ciutat gangrenada pel tràfic de drogues, el càrrec deu fer morir de riure als delinqüents.

A Marsella, el primer tinent d’alcalde de la socialista Michèle Rubirola és «responsable de l’acció municipal per una ciutat més justa, més verda i més democràtica». Els termes orwellians no acaben aquí. A Bordeus hi trobem una tinent d’alcalde responsable de la «democràcia permanent, la vida associativa i la governança per la intel·ligència col·lectiva».

Adeptes a la ideologia del decreixement econòmic, els nous alcaldes han bloquejat o suprimit projectes ambiciosos, com la nova ronda de Lió o el desdoblament de la ronda de Besançon. A Bordeus, el desplegament de la xarxa 5G s’ha congelat.

La seguretat, la gran oblidada

Els alcaldes ecologistes tenen un altre punt en comú: la seva despreocupació per la seguretat, jutjada com un tema “de dretes”. I a qui se li passi pel cap reconèixer que la inseguretat augmenta, és un feixista admirador de Le Pen (pare). Tot això, malgrat que França sencera viu una onada inaudita de violència des de fa quatre anys, i que s’ha accentuat amb el desconfinament.

A Grenoble, una de les ciutats més perilloses de França (s’hi registren un 53% més d’incidents que la mitjana de poblacions de mida similar), Piolle s’excusa dient que es tracta d’una competència del poder central. Però alhora, Grenoble és una de les vil·les franceses que menys inverteix en seguretat.

A Lió, Doucet ha afirmat que la “primera seguretat dels lionesos és tenir bona salut, accés a la sanitat, però també no posar-se malalt per culpa de les condicions mediambientals”. Davant l’onada de violència que afecta també aquesta ciutat, el batlle ha decidit augmentar els efectius de policia municipal… en una vintena d’agents per una població de mig milió de persones.

 Loading ...