Antifas i radicals de Black Lives Matter: violència, amenaces a la població i clima insurreccional

Des de la mort de George Floyd fa uns mesos a mans d’un policia, la qüestió de la violència pren una amplada creixent de cara les eleccions presidencials dels Estats Units.

A banda i banda de l’Atlàntic, la majoria de mitjans de comunicació procurà en un primer moment minimitzar els aldarulls  provocats pels sectors radicals del moviment Black Lives Matter (BLM) i altres grups “antifeixistes” (antifas).

Quelcom que ha esdevingut impossible a mesura que els episodis violents es multipliquen arreu del territori nord-americà i perduren en el temps, revifats cada cop que un ciutadà d’origen afroamericà és ferit o mort per un agent policial.

Vet aquí un exemple il·lustratiu de la parcialitat de la major part de la premsa: el president Trump visita Kenosha, ciutat on a finals d’agost morí un estatunidenc d’origen afroamericà per trets de la policia. Titular de La Vanguardia: “Trump hurga en la herida racial”. Joe Biden visita la mateixa població dies després: La Vanguardia recull que la visita busca “unir la ciudad”.

L’esforç del políticament correcte se centra així en acusar Donald Trump de responsable exclusiu dels episodis violents. Es tracta també de l’estratègia del candidat Demòcrata Joe Biden, rival de Trump en la cursa cap a la Casa Blanca.

L’agressivitat dels Demòcrates ratlla l’absurd quan la líder del partit Nancy Pelosi invita a Biden a no debatre amb Trump per tal de treure-li tota legitimitat. Com determinats analistes han observat, la tàctica de desprestigiar a Trump fins al punt de negar-li el dret a participar a les eleccions podria fàcilment tornar-se contra els Demòcrates.

Mentrestant, la realitat sobre el terreny és que una part del moviment antiracista BLM s’ha radicalitzat i esdevingut racialista. És a dir, ja no cerca la igualtat entre races sinó la imposició d’una raça sobre una altra.

Els aldarulls i episodis de intimidació envers la població civil protagonitzats pels radicals de BLM i els seus aliats antifas s’han multiplicat aquestes darreres setmanes.

A Chicago, membres de BLM han justificat els pillatges a comerços com una manera de compensar els greuges econòmics que els afroamericans han patit al llarg de la història.

A Washington, militants d’extrema esquerra (la immensa majoria d’ells, blancs) han patrullat els carrers en grup, obligant a la gent que ocupava tranquil·lament les terrasses de cafès i restaurants a alçar els punys com a gest de solidaritat amb BLM. Les imatges en vídeo són esfereïdores.

A Portland, els extremistes (un cop més, la majoria blancs) han instaurat un clima de terror desfilant de nit fent sonar els clàxons dels cotxes i cridant eslògans agressius per tal de demostrar als veïns qui mana ara.

Després de dedicar-se a destruir estàtues, l’estratègia de l’ala radical de BLM i els antifas tracta d’imposar un clima de “revolució permanent” ocupant l’espai públic. Inexplicablement, la gran majoria dels mitjans segueixen veient en les accions d’aquests grupuscles violents manifestacions antiracistes.

L’Alcalde de Portland, Ted Wheeler, ha acusat a Donald Trump de ser el causant del clima d’odi que devora el país – i més concretament la seva ciutat. Però ell mateix, qui tolerava i inclús justificava les violències comeses en nom del antiracisme, ha acabat per esdevenir blanc dels manifestants, que han llançat escombraries incendiades contra la seva casa !

Els defensors del políticament correcte segueixen desplegant esforços per justificar les violències comeses des de l’extrema esquerra i centrar-se tant sols en les de l’extrema dreta (que de ben segur també té part de la culpa de l’actual clima d’hostilitat als Estats Units).

En són exemples el fet, extremadament publicitat, que la policia hagi abatut el sospitós d’haver matat un manifestant pro-Trump. O que cada cop que un afroamericà és mort per la policia als Estats Units sigui una noticia de primera plana als mitjans europeus – dels morts blancs, asiàtics i hispans no se’n sap res.

Al cap i a la fi, cal preguntar-se si el clima actual no està amplificant el missatge que Trump piuleja a Twitter constantment,  “llei i ordre!”.

 Loading ...