La capital de Catalunya mostra una gran dificultat per recuperar-se de la crisi ocasionada per la pandèmia i la limitació d’activitats durant el primer trimestre. Un indicador directe i en temps proper al real de l’activitat comercial és el que proporciona la base de dades Pols https://seronsiguis.com/movi/es/pulso del Banc de Sabadell a partir de l’ús de la targeta de crèdit.
Segons aquesta font, l’activitat de Barcelona en relació al mateix període de l’any passat, i en la primera setmana d’agost, assenyala una activitat del 61,5%. Madrid ofereix un registre molt millor, un 75%, i encara són superiors els nivells d’activitat comercial de les altres grans poblacions espanyoles. València el 92%, Sevilla el 89%, Bilbao el 81%, i el cas particular de Saragossa que, tot i la situació epidemiològica, supera el 100 per 100. Cal recordar que a la primera setmana d’agost, que és la que llancen aquestes dades, la capital de l’Aragó no es trobava encara sotmesa a les restriccions actuals. Cal assenyalar que aquest bon índex d’activitat es deu sobretot a l’elevat moviment comercial que es registra en l’àmbit de la salut, 158%, i el de la llar un 125%. Tot i això, els indicadors en les altres activitats comercials, alimentació, hostaleria, roba, etcètera, presenten nivells superiors als de Barcelona.
En el cas de la Ciutat Comtal, el nivell més baix d’activitat comercial es dona en restauració, el 41%, roba 53%, cafeteries 57%, i la resta d’activitats comercials, exceptuant l’electrònica i l’alimentació, amb un 66%. És evident que en tots aquests sectors, que no són pocs, es registrarà un elevat nombre de tancaments després de l’estiu. Només presenta símptomes d’una certa recuperació l’electrònica, que arriba a un 89%. Com és habitual des de l’inici de la crisi, només l’alimentació mostra un comportament superior al de l’any passat, amb un 119%.
Per establir una referència, la comparació amb Madrid és obligada. Aquesta capital presenta dades molts millors en cafeteries, restaurants i roba, atès que es troba en xifres compreses entre el 66 i el 68%, entre 10 i més de 20 punts per sobre de la situació de Barcelona.
Tot això assenyala clarament dos problemes. Un, que la caiguda del turisme no té una fàcil solució a mig termini per recuperar la ciutat i que això produirà, o està ja produint, un forat econòmic que tindrà greus conseqüències, també en el terreny urbanístic amb nous processos de degradació, i en les finances de l’Ajuntament de Barcelona, perquè veuran reduïts substancialment els seus ingressos. Això alterarà de manera radical l’escenari, perquè el govern municipal d’Ada Colau es va trobar amb una administració que presentava unes finances molt sanejades, i que per tant disposava de diners per realitzar projectes que, tot s’ha de dir, no s’han vist concretats amb iniciatives de significació al llarg d’aquests 5 anys llargs de mandat. Ara serà molt més difícil, perquè la seva capacitat econòmica es veurà substancialment reduïda. La segona, que és conseqüència de la primera, es tracta que la municipalitat sigui capaç de reinventar-se i trobar una nova base econòmica on assentar l’enlairament. Altres ciutats ho han fet a Espanya. Sens dubte, el cas més espectacular ha estat el de Bilbao. Fins ara el govern municipal català, coalitzat amb el partit socialista, no ha mostrat cap iniciativa capaç d’encarrilar aquest repte.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
