Ara resulta que, en l’inici de la segona onada de la pandèmia, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya repara que no té suficients ordinadors i que com que el mercat està molt tensat per múltiples demandes, és molt difícil obtenir-los. S’adonen ara d’una cosa que havien de tenir previst des del maig o juny, des del moment en què tenien clar que el curs s’acabava, calia començar-ne un altre i que previsiblement en un moment determinat les classes, en major o menor mesura, s’haurien de realitzar a distància. Confiats en una possible segona onada a la tardor, han passat per alt que tot es precipités i ara, a pocs dies de l’inici de curs escolar, ens trobem amb aquesta dada tan expressiva de l’escassa capacitat de preveure i fer que estan demostrant les nostres administracions des que va començar la pandèmia.
Però no es tracta només d’això, sinó de les grans incerteses de com es començarà i desenvoluparà el curs. Fa unes setmanes va haver-hi una roda de premsa, molt formal, en la qual el conseller Bargalló va presentar el pla per iniciar les activitats escolars. No havien passat tres dies quan des de Sanitat es qüestionaven les mesures anunciades. En altres paraules: el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya no va presentar el seu pla després d’haver-ho elaborat juntament amb l’altre departament competent en aquesta matèria, el de Sanitat. Ara tot són anades i vingudes, plantejaments i replantejaments que deixen els pares en la més gran de les incerteses.
És literalment escandalós. Ara ja no hi ha ni l’excusa que la pandèmia els va agafar a tots per sorpresa, la qual cosa és relativament certa, perquè s’havia estat anunciant des de setmanes abans. Ara es tractava simplement de preveure, programar i realitzar, i no en són capaços. És un exemple paradigmàtic de la indefensió en què vivim amb els tres departaments afectats de la Generalitat. Primer, Treball i Benestar, amb la tragèdia de les residències per a la gent gran. Després, la incapacitat del Departament de Sanitat que ha portat a la substitució de fet, encara que no formal, de la Consellera Alba Vergés. I, finalment, Ensenyament, que demostra que és incapaç de programar un curs escolar i mantenir correctament informats el professorat i els pares, la mancomunitat educativa.
Aquests fets tenen una doble rellevància política. Primer perquè demostren una vegada més la incapacitat del govern de Catalunya per fer-ho millor que el desastre de gestió que segueix exhibint el govern espanyol. La segona raó rau en el fet que els tres departaments pertanyen a ERC, i que el fracàs de cada un d’ells s’endú per davant l’estratègia republicana d’exhibir capacitat de govern per demostrar les virtuts del seu partit.
