En l’article “Els joves, un altre cop, els oblidats” del 27 de maig descrivia la mala situació dels joves en el mercat laboral a causa de l’atur i la temporalitat.
Quines polítiques laborals podrien ajudar a revertir aquesta situació?
Una anàlisi rigorosa, la clau de l’èxit
Una condició bàsica per a qualsevol política pública és que el seu impacte estigui subjecte a una anàlisi rigorosa (diferencia l’impacte pròpiament de la política de la tendència demogràfica i el cicle econòmic) de la seva eficiència i eficàcia. Malauradament, i com és habitual a Espanya, les polítiques relacionades amb els joves no ho estableixen.
Per exemple, el programa marc dirigit a l’ocupació juvenil “Plan de choque por el empleo joven 2018-2021” on hi apareixen 50 mesures de diferent índole amb un finançament de 2.000 milions d’euros, no es menciona el pla que el precedia: “Estrategia de Emprendimiento y Empleo Joven 2013-2016”. Aquest document aportava 100 mesures i comptava amb un finançament de 1.800 milions d’euros i es va acabar allargant pel seu bon rendiment fins al 2018. Ara bé, no hi va haver una anàlisi rigorosa sobre l’eficiència i l’eficàcia de l’anterior programa i per tant no sabem quins van ser els seus resultats. Així doncs, el pla de xoc sobre el treball jove 2018-2021 es va elaborar sense saber quines havien estat les polítiques més efectives del pla anterior.
Eliminació del sistema dual
La majoria d’experts estan d’acord en el fet que la dualitat del mercat laboral és el motiu principal de l’alt atur espanyol i l’alta temporalitat, uns fenòmens que afecten especialment als joves. Avui a una empresa li surt més a compte acomiadar als treballadors temporals, que en la majoria d’ocasions tenen contractes d’unes poques setmanes, que reduir les hores treballades pel conjunt de treballadors, com passa en la majoria de països europeus. La raó és que la diferència de drets entre col·lectius és molt gran. Aquesta situació també provoca una major dificultat per passar d’un contracte temporal a un d’indefinit. De mitjana un jove tarda més de 7 anys en poder obtenir un contracte indefinit.
La reforma del mercat laboral s’hauria de sostenir sobre dos principis: flexibilitat i protecció. El primer amb relació a la necessitat que la transició entre ocupació i atur i viceversa, sigui molt més dinàmica. Per tant, que les empreses puguin substituir treballadors de forma àgil, però alhora els treballadors trobin feina més ràpidament. El segon principi, la protecció, amb relació a l’establiment d’un mínim en la qualitat dels contractes temporals, tant en la seva durada com en els drets.
No hauria de ser possible que els joves encadenin contractes temporals de forma indefinida i de molt curta durada sense poder accedir al contracte indefinit.
Formació professional bàsica i educació de segona oportunitat
Molts joves abandonen el sistema educatiu abans d’arribar als 16 anys. Per tant han d’existir mecanismes que ajudin a aquests joves a reenganxar-se. Un possible camí és el de potenciar els centres de segona oportunitat que permeten donar-los-hi una formació tècnica bàsica i incorporar-los al mercat laboral.
Un altre instrument amb potencial és la implantació de la formació professional dual que alterna formació i pràctiques a l’empresa. Aquesta modalitat encara està poc estesa a Espanya. Aquest tipus de formació permet des del primer moment prendre consciència per part de l’alumnat sobre la realitat del món del treball i així dirigir la seva formació cap aquells aspectes més rellevants per a la seva professió.
Finalment, la garantia juvenil és un instrument europeu que hauria de facilitar la formació i inserció laboral dels joves. Malauradament els resultats no són bons. En diverses ocasions Espanya ha hagut de retornar recursos de la garantia juvenil a Europa per falta de projectes concrets en què gastar-los. Un dels elements per tal de millorar els resultats d’aquest instrument seria el d’una estratègia que definís les prioritats, els grups i les mesures més eficaces per a cada un d’aquests. Avui la garantia juvenil facilita, sobretot, la contractació dels joves millor formats a través de bonificacions de tota mena a les empreses, oblidant l’objectiu prioritari de la Comissió Europea que és el de mobilitzar els joves que ni estudien ni treballen (nini).
Equilibrar demanda i oferta laboral
Totes aquestes mesures només tindran èxit si es compleix un requisit ex-ante, l’adequació de la demanda i l’oferta laboral.
Espanya és un dels països on hi ha una major proporció de llocs vacants referents al món de les noves tecnologies, però sorprenentment l’oferta de treballadors que compleixin amb aquests requisits és de les més baixes d’Europa.
El mateix sistema formatiu no ha de proveir únicament d’aquella formació que seleccioni l’estudiant, sinó que també ha d’incentivar aquells itineraris on hi hagi una major manca de professionals. Per exemple, no és lògic que la proporció d’universitaris a Espanya sigui superior que la d’Alemanya.
Per a pal·liar-ho és necessari replantejar-se com s’ensenyen les assignatures relacionades amb les ciències naturals i exactes. De fet, Espanya obté uns resultats dolents en les proves PISA en aquestes matèries. La proporció de professors amb capacitats per ensenyar aquest tipus de matèries és molt inferior a les relacionades amb les ciències socials i per tant la seva selecció requereix un volum important de recursos.
També cal “dignificar” la FP (Formació Professional). Avui encara és vista com l’opció per aquells que no tenen la capacitat suficient per arribar a la universitat. Però lluny de la realitat, aquells amb FP tècniques, acostumen a tenir un millor accés al món laboral que gran part dels universitaris.
Finalment, una millor informació durant els anys previs a la FP o batxillerat, sobre les diverses opcions d’estudi i la inserció laboral real de cada opció, ajudaria a fer que els estudiants prenguessin les decisions més informats i per tant tendissin a escollir itineraris amb una major demanda laboral. Mostra d’aquesta manca d’informació és que són precisament els estudiants provinents de contextos socioeconòmics més baixos els qui elegeixen carreres més relacionades amb les ciències socials, en lloc d’aquelles relacionades amb les ciències naturals o exactes.
De mitjana un jove tarda més de 7 anys en poder obtenir un contracte indefinit Click To Tweet
Loading ...
