Fora el Rei i llibertat per als presos. És aquest el programa de l’independentisme català per a les pròximes eleccions autonòmiques? La pregunta necessària és si aquest és un contingut que serveixi per abordar el moment present des del Govern de Catalunya. No es tracta de negar la legitimitat de les dues aspiracions, que més aviat es mouen en el terreny de les afirmacions del principi que de la realitats concretes, sinó de reflexionar de com serveixen per donar resposta a les necessitats dels catalans. La Generalitat és una gran màquina que ha envellit sense reformes, que està gripada i funciona francament malament, com ho veiem en la seva impotència per resoldre els grans problemes quotidians, començant per la pèssima gestió del coronavirus, quan era necessari per salut i per prestigi de l’autogovern, pretendre l’excel·lència.
La derogació del tercer grau dels polítics presos ha insuflat aire al projecte independentista perquè li permet reivindicar una cosa que comparteixen moltes persones, que no és altra cosa que els presos haurien d’estar al carrer. A aquest fet se li ha sumat un altre molt més gran com la crisi de la institució monàrquica a càrrec de les revelacions sobre determinades pràctiques del Rei Joan Carles I, que sense estar ni tan sols inculpat, ja ha estat jutjat i condemnat per bona part de l’opinió pública. A Catalunya, que no acostuma a ser misericordiosa amb els seus arbres caiguts, aquesta condemna és generalitzada.
Les dues qüestions són un bon element de motivació, i com són polítiques, la seva utilització és perfectament legítima. Permeten una cosa molt important, donar aspecte d’unitat a la contínua guerra entre JxCat i ERC. Per aquest motiu les iniciatives al voltant d’elles ha desbordat la sempre més tranquil·la situació estival. En ple mes d’agost, el president Torra ha convocat un ple de Parlament. A Madrid, Esquerra Republicana i JxCat, han presentat tot un conjunt d’iniciatives relacionades amb el que consideren una “fugida” del Rei emèrit, que compten amb el suport de Bildu, CUP i BNG, però no del Partit Nacionalista Basc, que es manté al marge de la iniciativa. Aquesta té escàs recorregut perquè només podrà ser tractada a la Diputació Permanent del Congrés,que és l’òrgan que regeix la Cambra quan estan suspeses les seves sessions, com succeeix a l’agost. Això vol dir que previsiblement les qüestions plantejades que intenten comprometre Sánchez i el seu govern amb la marxa de Joan Carles, es tractaran el dia 24 d’agost, que és quan aquell organisme té prevista la seva sessió.
Les seves possibilitats de prosperar són mínimes, perquè la majoria de PSOE i PP ho impedirà, tot i que compti amb el suport d’Unides Podem. Segurament per això per pressionar més a Sánchez, Esquerra ja ha advertit que això és només un pròleg del que vindrà al setembre.
La qüestió de fons és si convertiran les eleccions autonòmiques en una mena de referèndum sobre els presos i la monarquia. Seria un error terrible, perquè el que necessitem ara, a més d’aconseguir que els que estaven en llibertat la recobrin per la via més pràctica i ràpida possible, és una bona política per contenir d’una vegada per totes la pandèmia a Catalunya i aconseguir així un avantatge competitiu que serà decisiu. També clar, concretar el programa electoral centrat en la reconstrucció. Tot el que no sigui això resultarà molt perjudicial ara i amb greus efectes a llarg termini per a Catalunya. La situació és tan dolenta, la gestió de les administracions públiques espanyola i catalana tan catastròfica, que requereix un esforç extraordinari per reparar el que no funciona. I això exigeix concentrar tota l’atenció i voluntat política en aquells dos objectius.
