Els rebrots, que de no acabar-se controlant poden donar lloc a una segona onada, estan castigant Barcelona, sobretot en els sectors més afectats, els de la cultura, l’esport, l’oci i l’hostaleria. Davant d’aquest escenari Ada Colau s’ha centrat en la crítica, ben legítima, a la Generalitat. En actuar així ocupa el lloc d’un opositor qualsevol, que no té a les seves mans altre instrument que alçar la veu. Però aquest no és el cas del govern municipal de Barcelona, perquè la ciutat té importants competències; de fet, és una autonomia dins l’autonomia de Catalunya.
És fals que no pugui fer res i que tot depengui de la Generalitat, perquè Barcelona per la seva Carta Municipal de la Llei 22/1998 de 30 de desembre i la llei 1/2006 de 13 de març de règim especial té competències úniques i extraordinàries en salut pública, mobilitat i policia, que Colau no ha esgrimit davant la Generalitat ni ha aplicat. Es refugia en el victimisme jugant amb la pretesa ignorància del ciutadà i del periodista, presentant-se com l’alcaldessa d’una població de tantes, en lloc de liderar el govern municipal autònom de Barcelona i la presidència de l’Àrea Metropolitana.
Per l’article 88 de la Carta Municipal, participa necessàriament en la gestió de les competències en matèria de policia sanitària i mobilitat, que són titularitat de la Generalitat.
L’article 103 assenyala que li correspon a l’Ajuntament l’adopció de mesures urgents i el requeriment de les col·laboracions necessàries en els supòsits de crisi o emergències que afectin la salut, el control sanitari d’edificis i llocs d’habitatge i convivència humana, inclosos els turístics, les activitats esportives i d’esbarjo, la informació sanitària, la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Però n’hi ha més.
En relació amb la sanitat, li correspon la participació en la planificació, gestió i avaluació de centres, serveis i establiments instal·lats a la ciutat que depenen del Servei Català de la Salut. Per aquesta raó, disposa del Consorci Sanitari de Barcelona constituït per la Generalitat i l’Ajuntament que dirigeix i coordina la gestió dels centres, serveis i establiments d’atenció sanitària, sociosanitària i de promoció i protecció de la salut de la regió sanitària del municipi. I per si no fos prou, del Consorci Sanitari de Barcelona depèn l’òrgan executiu que és l’Agència de Salut Pública i mediambiental de Barcelona, que exerceix les competències de l’esmentat article 103 i li correspon la direcció i gestió dels centres de la salut pública de la ciutat. En aquest òrgan executor de la política i de la salut pública, l’Ajuntament té una majoria de les tres cinquenes parts i per si no fos prou, la presidència és d’Ada Colau. Ella és la responsable de la instància que executa les polítiques sanitàries, les planifica i les avalua.
Si amb tot això a les mans la seva única resposta és la queixa i la protesta, és que té serioses dificultats per exercir amb plenitud les seves atribucions com a alcaldessa de la ciutat.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
