El geògraf nord-americà Joel Kotkin, conegut pels seus treballs sobre les tendències demogràfiques, socials i econòmiques dels Estats Units, ha publicat recentment un llibre titulat «La Vinguda del NeoFeudalisme».
Kotkin es mostra preocupat des de fa anys pel declivi de la classe mitjana nord-americana, per la deslocalització industrial i la financerització de l’economia. En el seu darrer treball va un pas més enllà i apunta a l’auge d’una «tirania» extremadament poderosa gràcies a tecnologies intrusives i l’hegemonia cultural
En «La Vinguda del NeoFeudalisme», el sociòleg descriu una inquietant aliança entre l’oligarquia tecnològica de Silicon Valley i la immensa majoria d’intel·lectuals, periodistes i comentaristes diversos que estableixen i promouen nous dogmes entorn de conceptes com el gènere, el «privilegi blanc» i la globalització.
Apareixen així els dos pilars del sistema neofeudal de Kotkin: els senyors d’una banda, i el clergat de l’altra. L’investigador apunta que l’aspiració de l’aliança entre aquests dos grups és substituir els valors més tradicionals dels quals les classes mitjanes han estat l’estendard des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
L’autor afirma que aquesta aliança està menant una ofensiva contra el «tercer estat», que per ell està constituït principalment per les classes mitjanes. Juntament amb els seus valors tradicionals, aquestes haurien estat les vertebradores de les societats occidentals lliures de la segona meitat del segle XX.
Un sector econòmic totalment dominant sobre la societat
Segons Kotkin, el problema de les empreses tecnològiques actuals radica en l’extrema concentració de la riquesa que han ocasionat. De fet, cinc empreses d’aquest sector sumen ja pràcticament el 20% del valor total del S&P 500. La crisi del coronavirus ha accelerat la transició econòmica cap a les tecnològiques, que han definitivament deixat enrere bancs i conglomerats empresarials com valors de més pes.
A això s’afegiria una visió més o menys compartida dels líders d’aquestes empreses. En efecte, tots mostren un confiança quasi cega en la tecnologia com garantia de futur de la humanitat, i els apassiona el transhumanisme. Elon Musk i la seva obsessió amb la colonització espacial són un bon exemple. Segons l’autor, viuen desconnectats de les realitats de les classes mitjanes i socials, i no els interessen problemes com la mobilitat social o la descomposició de les famílies.
Al pes econòmic i les particularitats dels seus dirigents se suma la capacitat intrusiva que tenen les empreses tecnològiques en la vida privada de les persones. Aplicant controls cada cop més grans sobre les informacions que circulen en les seves plataformes i millorant els motors d’intel·ligència artificial, la voluntat humana es pot influir més fàcilment que mai.
Un progressisme hegemònic i censor
Ex-Demòcrata, Kotkin declara que ja no es reconeix en les esquerres actuals que imposen la censura arreu, i apunta al cas de l’editorialista Bari Weiss que ha dimitit fa pocs dies del New York Times per les pressions i insults que ha rebut dels seus col·legues. Tot plegat per atrevir-se a mostrar «curiositat intel·lectual» davant el consens ideològic que s’ha apoderat del diari, com explica en la seva carta de dimissió.
Per exemple, escriure que el problema dels afroamericans als Estats Units és més socioeconòmic que no pas racial equival a l’heretgia en els principals mitjans, com el New York Times, el Washington Post o Los Angeles Times. Kotken afirma que el biaix és tant monumental que ja no suporta llegir-los.
De fet, desviar l’atenció cap a temes simbòlics com la personalitat del president Trump, però també el gènere, la discriminació racial o el canvi climàtic permet segons Kotkin d’allunyar els temes veritablement perillosos per a la nova oligarquia, com la justícia social.
L’autor deplora que tan sols un 7% dels periodistes nord-americans es declarin Republicans, i afirma que l’hegemonia del progressisme és encara més esclafant a les universitats, el cinema i la música. La pressió que efectuen els guardians dels dogmes s’amplifica així fins a fer-se insuportable.
Califòrnia, el neofeudalisme a la pràctica
Per demostrar l’absurditat del sistema que resulta de l’aliança de la tecnologia i el progressisme, Kotkin apunta a Califòrnia. Allí, afirma, els gegants de la tecnologia han «matat» el sistema de start-ups dels anys 70 i 80, i absorbeixen ara tota la innovació generada.
Aquestes grans empreses són les úniques que es poden permetre el cost de les polítiques mediambientals dràstiques proposades pels progressistes, mentre que els actors més petits no hi poden fer front.
Kotkin apunta que a Califòrnia la concentració de la riquesa ha expulsat les classes populars de ciutats com San Francisco, que no obstant és considerada com un bastió progressista. Paradoxalment, la comunitat afroamericana nombrosa en el passat ha pràcticament desaparegut de la ciutat.
«Si continuem així, no quedaran més que tribus», sentencia Kotken, que apunta que les tendències actuals li fan pensar a l’espantosa Revolució Cultural xinesa.
Kotkin es mostra preocupat des de fa anys pel declivi de la classe mitjana nord-americana, per la deslocalització industrial i la financerització de l’economia Share on X
Loading ...
