Christopher Clark és un prestigiós historiador australià resident a Anglaterra i Alemanya. És catedràtic d’història de la Universitat de Cambridge.
Ha escrit llibres molt importants sobre Europa com Sleepwalkers: How Europe Went to War in 1914 (Els somnàmbuls: com Europa va entrar en guerra l’any 1914) o Iron Kingdom: The Rise and Downfall of Prussia, 1600-1947 (El Regne de Ferro: auge i caiguda de Prússia, 1600-1947), ambdós de lectura obligada per entendre la història moderna europea.
Clark defensa aferrissadament que cal recuperar la fe en el projecte europeu. Demana que confiem en ell i en la seva moderació política per recuperar la fe en el futur que sempre ha caracteritzat les democràcies liberals. Opina que aquesta és la gran qüestió important i urgent d’Europa.
Clark pensa que el futur, com el passat, com la història, només són certs en la mesura que ens els creiem. I si no ens els creiem, es moren.
Si el projecte europeu pot ser vist avui per molts analistes com moribund és perquè estem deixant que els populistes- com Donald Trump o Boris Johnson – el substitueixin per passats tan gloriosos com falsos, per transformar-los en vots reaccionaris. A mesura que perdem la memòria de l’horror de les guerres, els populismes avancen en el seu projecte de dinamitar la UE des de dins i des dels extrems. Els populismes reemplacen vells futurs amb nous passats. Es el cas de l’Amèrica first de Trump que apel.la a un passat que s’inventa. És el cas de Boris Johnson i dels brexiters amb les seves glòries imperials caduques i ridícules. És el cas d’Orban amb les suposades glòries de la seva Hongria medieval. I tants d’altres.
Clark veu la UE com una formidable màquina per generar prosperitat i repartir-la de manera creixent, progressiva i visible per a tothom. Necessitem un centre polític europeu humil, obert a tothom i integrador. Es urgent perquè ara tots aquells populistes l’estan matxucant i l’identifiquen amb una tecnocràcia inútil d’experts. El vam tenir quan es va construir la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) els anys cinquanta del segle passat. Al posar en comú les produccions de carbó i d’acer, la guerra es feu impossible. I així es va començar a construir la pau i la prosperitat de la qual encara fruïm. Va ser l’inici de l’estratègia comunitària d’integració europea , que ha passat per la creació de diverses Comunitats Europees fins a arribar a l’actual Unió Europea (UE).
És necessari que els europeus reivindiquem el nostre futur que podem construir junts des de la moderació i l’entesa que ens ha tret del marasme de la Segona Guerra Mundial. Si no aconseguim que el nostre futur torni a il·lusionar als europeus, els nacionalismes ompliran el buit amb els seus passats “gloriosos“.
El projecte europeu és essencialment un projecte de pau i de prosperitat, construït sense radicalismes, des de la moderació i la sensatesa. Sempre que els radicals s’han imposat en els governs europeus, hem anat a la guerra. Però també cal dir que la moderació i el centre no consisteixen en una tecnocràcia allunyada de la realitat. Ens cal naturalment una tecnocràcia, però només la necessària, ben formada, democràtica i amb estret contacte amb la realitat.
La UE es va construir sobre la memòria de l’horror i sota els crits de “no a la guerra“, “mai més això“ , “mai més una guerra entre europeus“. Per això la UE és, sobre tot, un mecanisme transnacional d’evitació de conflictes. El problema és que la gent l’ataca per inoperant a mesura que obliden les guerres que la van fer imprescindible.
Per tot això, hem de reaccionar de manera proactiva i urgent per salvar la UE i les democràcies liberals. I això s’ha de fer tornant a construir una il·lusió de futur i de confiança en la UE que substitueixi les fantasies populistes del passat. I transformar-ho tot plegat en una prosperitat compartida.
Aquesta és la proposta de futur que ens arriba d’un gran historiador que fa seva aquesta màxima dels clàssics (Ciceró): historia est magistra vitae (la història és la mestra de la vida).
Visions de futur sobre la Unió Europea (III)
A mesura que perdem la memòria de l’horror de les guerres, els populismes avancen en el seu projecte de dinamitar la UE des de dins i des dels extrems Share on X
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,