Des del cap Falcó, al nord, fins al riu Sènia, al sud, Catalunya té la sort de gaudir de quilòmetres i quilòmetres de costa, concretament 580. Però quan fa calor, estendre la tovallola en una de les seves belles platges, cales i caletes lluny de l’estoreta del veí -aquest any, a uns dos metres com a poc- pot resultar missió gairebé impossible. Lluny de postals de massificats arenals urbans que fan les delícies dels turistes estrangers, heus aquí 10 de les platges més secretes de la costa catalana per gaudir aquest estiu.
1. Cala Treumal (Blanes, La Selva)
En el límit entre Lloret de Mar i Blanes, a la zona de Santa Cristina, cala Treumal destaca pel seu entorn natural format per un bosc de pins i el jardí botànic de Pinya de Rosa i per estar una mica allunyada de les zones de bany amb major afluència de públic. Té, a més l’atractiu d’estar separada per una gran roca d’una altra cala preciosa, la de Santa Cristina. Tots dos espais estan distanciats per un passadís natural format per les pròpies pedres de la zona i l’efecte de l’erosió sobre elles.
S’hi pot accedir des d’un pàrquing públic i per un sender. Té 200 metres de longitud per 25 d’amplada. A més d’unes aigües cristal·lines, la cala ofereix serveis com un restaurant, dutxes i rentapeus, socorrista i servei de lloguer d’hamaques.
2. Cala Tavallera (Cap de Creus. Alt Empordà)
A aquesta platja, una de les últimes platges verges de Catalunya, molts banyistes hi arriben en vaixell, però també s’hi pot anar a peu des del Port de la Selva, pel camí GR-11. Prop de dues hores de passeig amb una gran recompensa final: un bany en unes aigües cristal·lines i poc profundes. No és molt gran: 135 metres de longitud per 15 d’amplada. La seva superfície està formada per sorra i còdols grisos. El pitjor: com que la platja està orientada cap al nord, es converteix en un lloc inhòspit quan bufa la tramuntana.
3. Cala Culip (Cadaqués. Alt Empordà)
Està en ple cap de Creus i a vuit quilòmetres de distància del nucli urbà de Cadaqués. Fins al 2004, quan va tancar el Club Med, només s’hi podia accedir amb un ‘passi de visitant’ que donava el local. És una de les poques cales on es pot fer immersió. Les seves petites dimensions, 15 metres, li atorguen una baixa taxa d’ocupació. A més, només s’hi pot accedir a peu o en vaixell. Rocosa, de sorra gruixuda i aigües blaves, s’hi permet el nudisme.
4. Cala La Punta del Fangar (Deltebre. Baix Ebre)
Al final del delta de l’Ebre hi ha una immensa llengua de sorra, la península del Fangar, que es va estrenyent i corbant fins tancar un llac d’aigua salada, un mar interior que es coneix com el port del Fangar. Es tracta d’un dels espais naturals més bonics de Tarragona, on el temps s’ha cristal·litzat. El Fangar té set quilòmetres de platja de sorra finíssima, 400 hectàrees daurades amb un far blanc i vermell com a única decoració.
És un espai únic, un desert de dunes, protegit per la nidificació de gavines i xatracs fins a meitat d’agost.
5. Platja del Trabucador (Sant Carles de la Ràpita. Montsià)
Es tracta d’una estreta franja, un apèndix de 6,5 quilòmetres de longitud, que s’endinsa en el mar fins a la península de la punta de la Banya, en ple parc natural de Delta de l’Ebre. Un refugi salvatge i tranquil per al banyista amant de la natura i de la fotografia. L’istme de Trabucador té un camí pel qual es pot seguir el curs de la platja fins arribar a les salines de la Trinitat. Un recorregut d’aigües tranquil·les, si bé a l’estiu experimenten algunes crescudes. En ser un paratge natural (s’hi pot arribar en cotxe, deixant-lo en una entrada senyalitzada com a zona protegida), no compta amb serveis públics de vigilància o xiringuitos.
6. Cala Aiguablava (Begur. Baix Empordà)
Tal com el seu nom indica, és una cala d’aigües turqueses cristal·lines i sorra fina i daurada. Té unes vistes privilegiades de la badia i del cap de Begur, i s’hi pot arribar per carretera i també per vaixell. Per a alguns, es tracta de la platja més bonica de la Costa Brava, per això a l’estiu sol estar bastant ocupada, sobretot perquè és de reduïdes dimensions, 100 metres de llarg i 25 d’ample. Compta amb diferents serveis, així com lloguer d’equips de busseig i caiacs.
7. Cala Estreta (Palamós. Baix Empordà)
És una de les cales més recòndites i sublims de la Costa Brava, amb una alt valor natural i paisatgístic. Per poder gaudir dels seus encants cal caminar des de la platja de Castell (un passeig d’entre 20 i 30 minuts). Des del Castell cal agafar el camí de ronda cap al nord. Per aquest camí se succeeixen les millors cales de la zona (Sania, Els Corbs, el Crit o la platja del Golfet).
Com el seu nom indica, és una cala estreta, poc més de 100 metres, i es divideix en dos per un sortint de roca de grans dimensions anomenat la Roja. És de sorra gruixuda i d’aigües poc profundes, de manera que adopta unes belles tonalitats. Normalment té poca afluència i no compta amb serveis. Hi està permesa la pràctica del nudisme.
8. Cala de Sa Futadera (Tossa de Mar. La Selva)
També se la coneix com la cala dels 300 graons. La vista des de dalt de la platja és impressionant: el turquesa de l’aigua amb el verd dels pins i les roques de color rosat. Un petit paradís salvatge de 100 metres de llarg per 10 metres d’ample. Està composta de sorra de gra gruixut i té un fort pendent d’entrada al mar, amb un fons marí sorrenc. No sol estar molt concorreguda i no disposa de serveis. Les embarcacions de lleure freqüenten aquesta cala a l’estiu.
9. Cala del Torn (L’Hospitalet de l’Infant. Baix Camp)
Aquesta platja, envoltada de penya-segats rocosos i pins verds, està considerada com una de les millors de Catalunya. Ideal per als amants de l’snorkel i del naturisme. L’entorn paisatgístic de la Rojala, on s’ubica, s’emmarca dins de Pla d’Espais d’Interès Natural.
El paratge, a tan sols dos quilòmetres de l’Hospitalet de l’Infant, té una longitud de 1,4 quilòmetres i prop de 82 metres d’amplitud. De sorra fina i daurada, disposa de serveis com lloc de socorrista i lloguer d’hamaques. Fins i tot en temporada alta és un lloc realment tranquil.
10. Platja del búnquer (Mataró. Maresme)
També coneguda com la platja del Fortí, té enclavada a la mateixa sorra diversos nius de metralletes construïts durant la guerra civil. Es troba als afores de Mataró i té un fons marí rocós amb gran població de peixos.
Actualment s’hi tenen documentats 8 búnquers, situats de forma ordenada al llarg de la franja litoral de terme municipal. Aquestes construccions van ser recuperades per iniciativa de la Comissió de la Memòria Històrica de la Gent Gran. D’aquests, n’hi ha cinc situats entre la platja del Varador i el torrent de Vallgiró que segueixen en peu, encara que en diferents estats de conservació.
