Segons el president del Consell Europeu, el belga, Charles Michel, els líders europeus segueixen estant profundament en desacord sobre com ha de ser el pla de recuperació econòmica vinculat als propers pressupostos generals de la Unió Europea, l’anomenat Marc de Finançament Plurianual.
De fet, segons fonts internes al Consell, no s’ha ni tan sols acordat la qüestió central de si les ajudes als països més afectats per l’epidèmia han de fer-se mitjançant préstecs o subsidis. Els governs dels Estats Membre també estan en desacord sobre la quantitat de diners que es posaran sobre la taula.
La propera ronda de negociacions es farà divendres de la setmana vinent. Però ja s’ha descartat arribar a un acord en aquesta trobada.
Segons Michel, les nombroses qüestions de caràcter tècnic, sumades als conflictes polítics existents entre els diferents blocs de països auguren unes negociacions llargues i difícils.
Diversos responsables del Parlament Europeu han confirmat les impressions del president del Consell, referint-se a un “clima de desconfiança”.
Segons la proposta més recent de Comissió Europea, el fons hauria de incloure 500.000 milions d’euros en subsidis i 250.000 més en préstecs. Tots dos pilars serien finançats a través un nou esquema de deute conjunt, que es començaria a pagar a partir del 2028 i durant un període de 30 anys.
Alemanya i França, considerades sovint com les dues locomotores de la UE, han mostrat el seu acord per finançar amb deute conjunt el fons. Països del sud d’Europa com Itàlia, Espanya i Portugal són els més fervents defensors d’aquesta manera de funcionar.
Però els anomenats països “frugals”, Àustria, Dinamarca, Països Baixos i Suècia, s’oposen a la idea d’endeutar-se per després repartir el calaix “gratuïtament” entre els necessitats. La seva contraproposta passa per concedir tan sols préstecs, que a més haurien de ser pagats pels països que els sol·licitin de forma individual.
Es tracta d’una proposta que ha indignat els països del sud, que tenen més dificultats per finançar el deute que no pas els del nord, que han en general patit més l’epidèmia de la Covid-19 i que segons les darreres previsions europees són els que patiran els majors retrocessos econòmics.
El xoc entre els països frugals i els defensors dels subsidis ha estat molt dur, i les discussions han arribat a prendre un caire filosòfic sobre el sentit de la solidaritat europea. El to agre també s’explica per les cicatrius encara molt recents dels costosos rescats de la crisi financera del 2008.
Un factor inesperat que ha influït negativament en les negociacions ha estat la necessitat de fer trobades per videoconferència. Koen Geens, el primer ministre de Bèlgica, ha lamentat la falta de contacte humà al afirmar que «les pantalles causen efectes estranys i impedeixen les trobades privades».
Sigui com sigui, hi ha molt en joc no solament per la recuperació econòmica dels països europeus més afectats per la pandèmia, sinó també pel futur polític de la Unió els propers set anys coberts pel Marc de Finançament Plurianual actualment en negociació.
Hi ha molt en joc no solament per la recuperació econòmica dels països europeus més afectats per la pandèmia, sinó també pel futur polític de la Unió Share on X