A què juga la Xina? Des de Hong Kong fins a l’Índia, però també a Austràlia i les cancelleries europees, el govern de Xi Jinping actua cada cop de forma més agressiva. Una tendència que el coronavirus ha augmentat a escala mundial.
Amb els països occidentals encara centrats en la pandèmia de la Covid-19 i des de fa un parell de setmanes sacsejats per protestes, la Xina pensa sense cap dubte que és el millor moment per seguir avançant posicions.
Però Occident no es pot permetre mirar cap a una altra banda, perquè cada cop està més clar que amb la Xina hi ha massa en joc, no tan sols en termes econòmics sinò polítics i inclús militars.
L’epidèmia de la Covid-19, al cap i a la fi, podria no ser l’esdeveniment més important del 2020 a nivell mundial, sinó un factor agreujant que se suma a tots els que estan accelerant de forma dramàtica la separació entre la Xina i les democràcies occidentals.
L’auge econòmic i polític de la Xina ha donat als seus dirigents actuals un sentiment de poder immens, acompanyat d’orgull i paranoia. L’epidèmia de la Covid-19, en comptes de donar una lliçó d’humilitat al govern de Xi Jinping, ha exacerbat aquestes emocions.
Diversos ambaixadors xinesos a Europa han dut a terme, durant el coronavirus, campanyes inaudites d’amenaces i insults contra els països on resideixen, que Le Figaro ha desvelat en un inquietant article. Són els anomenats «llops solitaris» de la diplomàcia xinesa, que no obstant responen a instruccions precises de Pequín de no fer ni un pas enrere en la defensa del model xinès.
Aquesta nova Xina obertament agressiva contrasta amb, o més ben dit completa, la màxima de Deng Xiaoping de mantenir la discreció i un perfil baix mentre el país acumulava poder. Sembla que Xi Jinping considera que el moment de demostrar obertament aquest poder ha arribat.
El problema per la Xina és que, voluntària o involuntàriament, ha finalment posat en guàrdia tot Occident, inclús els països europeus perduts en una eterna lluna de mel comercial amb Pequín. En aquest punt cal afegir que la insistència del president nord-americà Donald Trump ha estat crucial per deixar en evidència la cara més fosca de la Xina.
Molt abans que Trump la declarés oficialment, la Xina ja ens menava una guerra comercial bruta amb robatoris de patents, enganys, obligacions oneroses per fer negocis i recolzament indiscriminat a les seves empreses.
Que després de l’elecció de Trump un mitjà tant respectat com el Financial Times, o una persona amb tanta responsabilitat com la llavors presidenta del FMI Christine Lagarde, presentessin Pequín com un nou líder del lliure comerç demostra fins a quin punt Occident ha estat cec.
L’escalada comercial amb els Estats Units i l’epidèmia semblen haver desestabilitzat els plans de la Xina i accelerat la seva mutació cap a una potència obertament agressiva i repressiva. Tant envers els seus ciutadans, cada cop més estretament controlats, com cap als seus veïns i socis externs, els quals no tenen tampoc dret a criticar.
A Hong Kong, Pequín ha decidit imposar la polèmica llei de seguretat nacional que farà de la ciutat un lloc sense veritables llibertats. Els exercicis militars i la retòrica bel·ligerant contra Taiwan s’han incrementat, igual que les maniobres al Mar de la Xina Meridional. Pequín ha també “castigat” Austràlia amb sancions per haver demanat una investigació internacional sobre els orígens de la Covid-19.
Malauradament, la Xina s’ha acostumat a que les seves amenaces i represàlies donin resultats. I Occident en té bona part de la culpa. S’han establert precedents perillosos que ara influeixen decisivament en l’estratègia i les maniobres tàctiques de Pequín. És imperatiu que Occident recuperi el màxim de temps perdut, planti cara i imposi límits clars a la Xina. Si cal, amb sancions incloses per tal d’evitar una nova crisi mundial no tan sols econòmica, sinó geopolítica i potser inclús militar.
Molt abans que Trump la declarés oficialment, la Xina ja ens menava una guerra comercial bruta amb robatoris de patents, enganys, obligacions oneroses per fer negocis i recolzament indiscriminat a les seves empreses. Share on X
