ERC ha tancat un nou acord amb Sánchez per abstenir-se en la votació que es produirà al Congrés en motiu de la declaració d’un nou estat d’alarma anunciat com a últim. És un canvi substancial en relació amb la votació anterior que va concretar-se amb un “no”.
La pregunta és què ha canviat perquè es modifiqui la posició dels republicans catalans. És difícil d’esbrinar-ho, perquè una de les explicacions que han donat és desconcertant. Han argumentat que hi ha l’acord que en la tercera fase l’autoritat seran els respectius presidents de les CCAA.
La qüestió és que si no s’aprovés la pròrroga les CCAA, començant per la Generalitat, tindrien un panorama millor encara, perquè recuperarien la plenitud de les seves competències avui segrestades per l’estat d’alarma. Seria el president, i no el “president- delegat” de Sánchez, qui decidiria. Aquesta és la conclusió de l’“èxit republicà”.
És difícil presentar aquest resultat com un acord i més aviat sembla obeir a la decisió d’ERC de ser soci del govern espanyol, un fet que no acaba d’encaixar amb una perspectiva independentista.
Per si no fos prou, ERC ni tant sols ha qüestionat la invasió competencial que significa l’ingrés mínim vital tal com està plantejat. La majoria de les CCAA han reclamat el mateix tracte que rep el País Basc i Navarra de manera que són els respectius governs autònoms qui els gestionen i l’integren als seus recursos. Aquest seria el procediment no només normal, sinó legal, perquè cal recordar que els serveis socials són una competència exclusiva de les autonomies que ara queda desvirtuada.
De fet, si es presentés recurs, el Tribunal Constitucional amb tota certesa, aquesta norma tal com està redactada, seria suspesa. I a sobre, el ministre Escrivà raona el tracte favorable a bascos i navarresos, afirmant que són els únics que estan preparats per executar la mesura amb diligència, que és una manera de declarar la incompetència de tots els altres. Però és que al marge dels judicis subjectius, més o menys encertats, del ministre cal dir que la presumpció sobre la capacitat de l’exercici competencial de cap manera liquida el dret d’exercir-lo.
Tot plegat fa que realment l’actitud d’ERC pugui produir astorament entre propis i estranys.
Loading ...
