La UE viu el moment Von der Leyen. La Presidenta de la Comissió Europea, avalada per la iniciativa francoalemanya del 18 de maig, s’ha atrevit a fer un pas endavant sense precedents. La Comissió Europea s’endeutarà a gran escala per aconseguir fons en la lluita contra el coronavirus, que es canalitzaran per primera vegada en forma de deute col·lectiu a través del pressupost comunitari.
Estem a les portes de donar un pas endavant d’una gran transcendència en la construcció europea. La UE es disposa a posar les bases d’una nova política fiscal i pressupostària, mancances congènites de l’Eurozona. El pla de Von der Leyen posa sobre la taula 750.000 milions d’euros que se sumen al projecte de pressupost de la UE o Marc Financer Plurianual per al període 2021-2027 amb una quantia de 1,1 bilions d’euros. L’import del fons és inferior a algunes quantitats que s’havien plantejat inicialment, però és contundent i, aquesta vegada, sense artificis de “mobilització“ de fons per inflar les xifres. Dos terços dels 750.000 milions d’euros seran en forma de subvencions o transferències, és a dir, diners que no s’hauran de retornar. En aquest terreny, la Comissió Europea recull al cent per cent el plantejament del pla de Merkel i Macron del 18 de maig, en el qual ja s’apuntaven 500.000 milions d’euros en forma de transferències. Von der Leyen justifica les transferències argumentant que “són inversions conjuntes de futur, que no tenen res a veure amb el deute passat dels estats membres“. De fet no són una gran novetat, car “el pressupost europeu sempre ha inclòs subsidis”.
La Presidenta de la Comissió Europea ha presentat un ambiciós programa de recuperació econòmica situat entre dos pols: les aspiracions dels països del sud i les reticències dels països del nord del continent. Ni ha seguit la mutualització del deute desitjat pel sud ni s’ha excedit en la transferència de fons tan temuda pel nord. Ha utilitzat una fórmula intermèdia.
Per aconseguir finançar el pla de recuperació, la manera triada per la Comissió Europea consisteix en augmentar temporalment el sostre de despesa del seu pressupost fins al 2 per cent del PIB de la UE, la qual cosa li permetrà anar als mercats a recaptar els 750.000 milions requerits.
La Comissió Europea proposa la creació de cinc impostos amb els que confia recaptar diners suficients per retornar en 30 anys, que comencen a comptar a partir de 2027, els 750.000 milions d’euros amb els que tracta de combatre la pandèmia. Els quatre tributs prioritaris consistirien en dos gravàmens sobre el diòxid de carboni, la tassa digital i les grans corporacions. Tampoc es descarta un impost al plàstic. La recaptació anyal rondaria entre els 30.000 i els 45.000 milions d’euros.
El pla de recuperació es basa en tres pilars. El principal és un “fons de resistència i recuperació“ que disposarà de 560.000 milions d’euros (310.000 transferències i 250.000 préstecs), va destinat a donar suport als estats amb inversions i reformes. El segon pilar es destina a estimular la inversió privada, a través d’un instrument de solvència per donar suport a les empreses. El tercer pilar es destina a programes de salut i de protecció civil. El pla presentat per la Comissió assenyala els sectors més necessitats de finançament: turisme, comerç, energies renovables, energia i industries intensives, negoci digital, transport, automòbil i construcció.
La Comissió estima que, sumant les mesures aprovades fins ara contra la pandèmia a través d’altres mecanismes i el nou fons de recuperació, la UE mobilitzarà un total de 3,1 bilions d’euros contra el coronavirus, equivalents al 22,1 per cent del PIB de la UE.
Amb la presentació de la proposta de la Comissió Europea s’obre un període incert de negociacions i un complex procés de debat entre els 27 estats membres de la UE que serà dificultós, però que s’haurà de fer ràpid si es vol garantir la recuperació econòmica.
El president del Consell Europeu, el belga Louis Michel, ja ha convocat una reunió de caps d’estat i de govern europeus pel 19 de juny. Els quatre països anomenats “frugals” -Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Àustria- rebutgen els subsidis i aposten pels préstecs, però darrerament estan donant mostres de flexibilitat en els seus plantejaments. Per una banda, saben que serien els més perjudicats per una eventual ruptura del mercat interior i, per altre banda, si mantinguessin les seves posicions amb duresa es veurien confrontats amb un Parlament Europeu decidit a plantar cara.
La proposta final ha de ser aprovada pel Consell Europeu, el Parlament Europeu i, en matèria del Marc Financer Plurianual o pressupost 2021-2027 de la UE, també pels parlaments nacionals. La valedora més gran del fons de recuperació, al marge de Von der Leyen, és Àngela Merkel, que el dia 27 de maig ha declarat a Berlín que “ ens esforçarem en el Consell Europeu del 19 de juny perquè hi hagi un acord per unanimitat”. Si tot va bé, els primers diners del fons haurien d’ arribar a la tardor.
El govern espanyol ja ha mostrat la seva satisfacció sobre el fons de recuperació. Després d’Itàlia, és l’estat membre de la UE que surt més beneficiat: 77.324 milions en transferències i 63.122 en crèdits. Espanya obté el 19,88 per cent del total de les transferències sense retorn, només per darrere d’Itàlia que se n’emporta el 20,45 per cent. En general, els països del sud són els grans beneficiats, però també han de ser conscients que la Comissió Europea vincula els desemborsos del fons a una condicionalitat lligada als plans nacionals de reforma, per garantir que la despesa redundarà en benefici de la competitivitat i la modernització dels països auxiliats.
Itàlia ja ha detallat el seu “pla estratègic” per utilitzar els fons europeus, amb accions per reduir la burocràcia a l’hora de rellançar les inversions i modernitzar el país amb la digitalització i la implementació de la banda ampla a tot el territori al més aviat possible. Els diners del fons de recuperació seran distribuïts i controlats per la Comissió Europea , mentre que la gestió de les inversions es farà de manera descentralitzada.
Això no és un rescat, però hi ha condicions. No és un rescat perquè no hi ha ni rastre de la troica, aquells “homes de negre” de macabra reputació, però els països hauran de presentar i veure aprovats els plans de reforma i inversions per aconseguir accés als ajuts.“Quan presenti un pla nacional, cada país explicarà com contribueix a aconseguir les prioritats en el Semestre Europeu“, ha declarat el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, el letó Valdis Dombrovski. Aquest Semestre Europeu és precisament el mecanisme que supervisa les polítiques econòmiques dels estats membres i servirà també per verificar la bona utilització d’aquestes partides.
El procés començarà l’abril de cada any, quan els països traslladin a Brussel·les un document amb els detalls de les reformes i les inversions que pretenen fer a càrrec del fons de recuperació. En els plans hauran de justificar cada reforma i demostrar que servirà per enfortir el creixement i reforçar la cohesió social i que, per descomptat, són inversions relacionades amb la pandèmia. També hauran d’especificar que les mesures enllacen amb les dues grans prioritats marcades per la Comissió Von der Leyen: el pacte verd o la transició verda i la digitalització. Els plans de Brussel·les són que el 60 per cent de les transferències estiguin compromeses abans del 2022 i la resta a finals de 2024, mentre que els préstecs s’hauran de sol·licitar abans de que acabi 2024.
Alemanya assumeix el primer de juliol la presidència de torn de la UE. Àngela Merkel és molt conscient de la importància del moment. Per això acaba de declarar que la lluita contra la pandèmia centrarà la presidència alemanya i , a més ha dit que s’han d’aprofitar els moments actuals per ser capaços de fer un gran pas endavant en el procés d’ integració europea que permeti jugar a Europa un veritable paper d’actor global. “Hem de fer un esforç extraordinari per assumir aquest desafiament del coronavirus, però vull encara més coses . La tasca durant la presidència de la UE serà consolidar Europa internament perquè també pugui actuar com a àncora d’estabilitat externa“.
Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS
El govern espanyol ja ha mostrat la seva satisfacció sobre el fons de recuperació. Després d’Itàlia, és l’estat membre de la UE que surt més beneficiat Share on X
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,