Ara, en plena escandalera pel cessament del coronel Pérez de los Cobos i el que pot significar per presumpta intromissió, per part del ministre, en la investigació judicial dirigida a aclarir els antecedents sobre la situació de la pandèmia i el seu coneixement per part del govern abans de la manifestació del 8M, té un interès absolut rememorar la cronologia oficial dels fets exposada per la vicepresidenta del govern Carmen Calvo en seu parlamentària el 18 de Maig.
Segons aquesta cronologia, ja el dia 7 de gener la Comissió Constitucional del govern va constatar que tenia notícies del problema a la Xina però que no eren greus, si bé el CAES, el Centre d’Alertes Epidemiològiques, sí que va decidir comunicar a les CCAA la necessitat de tenir en compte l’aparició d’un nou virus, la Covid-19 (en realitat el SARS-CoV-2, donat que aquell altre nom es reserva per designar la malaltia, i no el virus).
El 13 de gener es va decidir posar en marxa un Comitè de Seguiment continu i permanent a les CCAA. Per tant, des de mitjans de gener, almenys formalment, el govern espanyol s’estava preparant per si es produïa una incidència epidemiològica.
El 30 de gener l’OMS va avisar que ens podíem situar en una emergència i Carmen Calvo assegura que aleshores es van començar a adoptar les mesures necessàries.
El 4 de febrer el govern ja estava preocupat per la possible expansió i va decidir crear un Comitè Interministerial, com a conseqüència de l’emergència dictada per l’OMS. En aquest comitè hi havia diversos ministeris, Interior, Defensa, òbviament Sanitat, els relacionats amb la política de mobilitat, Educació. Però sorprenentment s’obliden dels serveis socials i per tant de les residències de gent gran. Iglesias, atent sempre a estar en tot el que es cuina al govern, manifesta una total indiferència en relació al risc de pandèmia, i per tant ni tan sols es plantegen el problema de les residències. Aquesta omissió acabaria generant la gran tragèdia que estem vivint.
El Comitè Inter ministerial es va reunir 6 vegades, 3 a nivell tècnic i 3 polític. La primera reunió d’abast polític va ser el 25 de febrer i tot seguit es van reunir les instàncies tècniques el 26 i 28 de febrer i el 6 de març. I després una altra vegada les polítiques el 10 i 13 de març, ja en portes de l’estat d’alerta. Però és que a més el 19 de febrer es va formar el Comitè de Situació, un organisme establert en la llei de Seguretat Nacional del 2015.
Amb aquesta cronologia es fa palès que el govern té consciència del problema al gener, que ho comunica a les CCAA, que crea o posa en marxa organismes relacionats amb el problema epidemiològica, tant en l’àmbit polític com tècnic, que estan funcionant des de mitjans de febrer, i el que no s’entén és que amb tants organismes i tantes reunions esdevingui, ben entrat el març, que els hospitals no estan preparats amb els equipaments de protecció personal necessaris i que són un material elemental, que no es fa cap mena de predicció per als respiradors i les places d’UCI, ni es preveu res per poder fer proves de contagi.
La pregunta és: el president del govern, els ministres implicats, els caps tècnics i directius dels diferents ministeris, què feien durant aquestes reunions? A què es van dedicar? Què van preveure? Perquè realment no són poques ni tardanes.
L’intent de la vicepresidenta al Congrés d’aturar les possibles reclamacions judicials per manca d’atenció del govern al problema, han comportat una altra cara, potser més perillosa per a tots nosaltres que l’anterior, la de la incapacitat. Sabien que es trobaven davant una emergència, es van reunir manta vegades, i no van ser capaços de preveure absolutament res. Aquesta és l’amenaça, perquè els que han de preveure el futur continuen sent els mateixos.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
El president del govern, els ministres implicats, els caps tècnics i directius dels diferents ministeris, què feien durant aquestes reunions? A què es van dedicar? Share on X
Loading ...
