Una vegada més, els 6 vots al Congrés del PNB, una xifra que pot semblar exigua, li reportaran substancials beneficis per al seu país, donada la necessitat que Sánchez té del seu suport per aprovar la pròrroga, com a mínim d’un mes, de l’estat d’alarma. A cada una de les quatre votacions anteriors, més o menys, les representants d’aquell històric partit fundat per Sabino Arana “Juangoikoa eta Lege Zarra”(Déu i Llei vella) han assolit avantatges tangibles.
En aquesta ocasió, cinquena pròrroga, la més renyida i la que situarà l’escenari polític a les portes de les vacances d’estiu i la prolongació de la paràlisi parlamentària, les contrapartides no són modestes. Es poden resumir en tres punts.
Un augment de la capacitat d’endeutament del País Basc, el que li permetria augmentar el sostre de despesa. Una segona qüestió afecta a la part de la xifra de 16.000 milions que Sánchez s’ha compromès a distribuir entres les autonomies. Els bascos no únicament volen negociar la seva porció a part de la resta, sinó que també exigeixen que la fórmula per fer-ho efectiu sigui diferent i en el marc de la Comissió Mixta del Concert Econòmic. Aquesta negociació l’està duent a terme directament el govern Basc amb el Ministeri d’Hisenda espanyol.
Finalment, el nou salari mínim vital serà utilitzat per alleugerir l’aportació que el País Basc fa ja en aquest sentit i que és important, perquè atorga una renda bàsica a Euskadi d’entre 650 a 959 euros a quasi 65.000 persones. Ara aquesta despesa es veuria minorada perquè l’aportació estatal la reduiria substancialment. Amb aquestes mesures, més les negociades per sortejar la caiguda d’ingressos a causa de la crisi i que afecta molt al contingent pactat, el “cupo”, molt sensible a la pèrdua d’activitat econòmica, Euskadi podria encarar millor la situació d’aquest any tan difícil.
Aquests avantatges contrasten amb la nul·la utilitat dels vots catalans molt més nombrosos. JxCat no negocia res fora de la inassolible independència, malgrat que sap que no hi ha condicions per a ella, i ERC vol que la Generalitat tingui totes les seves facultats restaurades per poder prendre decisions en les fases de la desescalada, des de la descentralització de competències i poders en tots els àmbits, incloent-hi la salut, fins a l’aprovació de mesures socials per facilitar a les famílies conciliar el treball dels pares amb la cura dels seus fills, i que els ajuntaments puguin utilitzar el seu excedent econòmic acumulat per destinar-lo a mesures que ajudin als seus ciutadans.
El contrast entre unes i altres per la seva dimensió i visió estratègica salta a la vista, sobretot en el pla econòmic, poca cosa comparada amb els Bascos. Al llarg de les cinc negociacions, si la Generalitat hagués tingut una estratègia de fons com el PNB, podia haver anat desgranant full a full tot un programa de compensació econòmica, més quan té sectors bàsics, com el turisme o l’automòbil submergits en una crisi profunda. Però no. Ja no és una qüestió de ser o no independentistes, és una altra cosa. Es tracta de tenir visió i capacitat de govern.
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Si la Generalitat hagués tingut una estratègia de fons com el PNB, podia haver anat desgranant full a full tot un programa de compensació econòmica Share on X
Loading ...
