Les dades són inapel·lables. Es podrà dir que tots els països han tingut problemes davant de la pandèmia, res més cert, com també ho és que hi ha grans diferències en funció de cada país, i en el nostre cas, com en la Itàlia de la Llombardia i el Vèneto, cara i creu de la mateixa moneda, les diferències també són aclaparadores.
L’economista Luis Huete ha elaborat un gràfic que té la virtut de reduir l’examen de les polítiques desplegades pels diferents països a dos punts, que són els decisius. Quanta gent ha mort i quina és la previsió sobre l’impacte econòmic negatiu que patiran.
El resultat és la taula següent:
Gràfic elaborat per Luis Huete.
A l’eix vertical, els morts: a més morts, més avall figura el país. I a l’eix horitzontal, l’impacte econòmic: quin és el percentatge de caiguda del PIB aquest any segons les previsions publicades.
Els resultats situen els diferents quarts. En el superior esquerre, els països que han protegit bé la vida, però que tenen problemes per la magnitud de la seva caiguda econòmica. Entre ells destaquen Grècia, i són tots països petits.
El quart superior de la dreta concentra els estats d’èxit, diguem-ho així, perquè juntament amb la reduïda mortalitat uneixen un menor dany econòmic. Aquí trobem països de grans dimensions, com Alemanya, Japó i Polònia. La tan criticada Polònia és en realitat un model per a Europa, més que Alemanya i Àustria. No és una cosa inèdita. Polònia és un país d’èxit en molts altres aspectes. Per exemple, en els seus resultats en educació, i també pel nul impacte de la passada crisi del 2018. És el revers del cas espanyol. Alguna cosa deu fer bé quan davant de proves importants on la majoria fracassa (emergència educativa, crack de l’any 2008, pandèmia), obté les millors notes.
Per sota, en el quart inferior dret, els països que han tingut una mortalitat important a canvi de no danyar excessivament la seva economia. Estats Units clarament, però també dos clars representants de la Lliga Hanseàtica, Holanda i Suècia.
Finalment, els que han fracassat, perquè ni han salvat vides ni la seva economia. El quart inferior esquerre. I aquí desgraciadament destaca Espanya. La pandèmia ha situat la “marca país” per terra. Espanya encapçala la doble classificació: nombre de morts per milió d’habitants, i major caiguda del PIB. La posició de Bèlgica és enganyosa, perquè l’autor de la taula ha situat les dades oficials de cada país, però Bèlgica és un dels pocs que comptabilitza també -i fa bé- les defuncions a les residències de gent gran i a les llars a causa de la Covid-19. Si apliquéssim el mateix criteri que Espanya, només amb els morts diagnosticats als hospitals, retrocediria de manera sensible.
Les dades assenyalen el que cada vegada més persones percebem: la gestió de la pandèmia ha estat, és, una catàstrofe a causa de la mala gestió, i és contraproduent perquè ens prepara malament per aprendre dels errors, intentar emmascarar sota la cantarella que tots han tingut problemes, perquè a la vista està que no és cert.
Hi hauria un altre enfocament possible del gràfic: situar a l’eix horitzontal no la caiguda del PIB de l’any 2020, sinó la diferència entre aquest resultat i la previsió de remuntada per al 2021, perquè ens donaria una idea de la capacitat de recuperació. Però també en aquest cas Espanya ocuparia l’últim lloc en resultat. Què més cal per establir conclusions?
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
