Si no hi va haver col·lapse, per què es va fer el cribratge?

Un dels fets més negatius i escandalosos que s’ha produït amb la pandèmia és la discriminació que han sofert les persones més grans, tant en l’atenció a les residències, com en els trasllats a l’hospital,  l’ingrés a l’UCI i l’accés als respiradors. Cal recordar les instruccions del servei d’emergències mèdiques (SEM) de Catalunya de com actuar per no traslladar gent gran als hospitals o de no utilitzar els respiradors en persones de més de 75 anys malgrat que no presentessin patologies que posessin el perill la seva vida.

Ara la informació que s’ha fet pública sobre un dels hospitals més grans d’Espanya, el de la Vall d’Hebron i el que ha atès més malalts a l’UCI, crea una important dosi de perplexitat i molts interrogants que han de ser aclarits.

I és que l’anàlisi de casos concrets d’hospitals facilita una radiografia real del què ha estat succeint.

Entre finals de març i principis d’abril, segons informa l’Hospital de la Vall d’Hebron, van estar a 24 o 48 hores del col·lapse, donat que els hi entrava diàriament un nombre extraordinari de pacients a l’UCI. Per exemple el 31 de març van registrar una punta de 24 ingressos en 24 hores. Però el que és palès segons les pròpies afirmacions, és que tot i aquesta extraordinària pressió, el col·lapse no va arribar a produir-se. I si això és així, significa que encara els hi quedava un marge, petit això sí, per admetre nous casos.

La pregunta és per què si la situació era aquesta, van ingressar tan poques persones de més de 70 anys a l’UCI i encara menys de 80 anys o, si el marge existia per què, curant-se en salut, aquestes persones ja no hi entraven malgrat haver-hi  disponibilitat. Aquesta és una indagació a la qual s’han de sotmetre tots els hospitals i que interpel·la a instàncies de diferents polítiques com la comissió parlamentària, judicials i de la sindicatura de greuges.

Però encara hi ha una segona derivada. Atès que des de finals de març, s’anava anunciant una situació de possible col·lapse sense saber si aquest s’arribaria a produir o no, la pregunta aleshores és: per què el departament de Sanitat no va demanar el trasllat a altres comunitats autònomes que en els seus serveis públics o concertats disposaven de places sobrades? En cas d’haver actuat així, el marge de l’UCI hauria quedat més folgat i s’hauria pogut atendre més gent gran, i també, un aspecte que sovint no es té en compte, malalts greus d’altres patologies. Perquè la realitat és que l’emergència provocada per la COVID-19 ha deixat al marge a malalts que necessitaven atenció i que en condicions normals haurien ingressat a l’UCI. Aquesta és una segona qüestió de resposta obligada per part de la Generalitat.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 Loading ...