El futur és sempre incert i per tant qualsevol predicció està sempre subjecta a l’error. Avui, la presència del coronavirus ha provocat un fet inaudit, la hibernació de l’economia. Per tant, a la incertesa del futur s’hi suma la manca de situacions similars en el passat. En conseqüència, qualsevol previsió de futur és avui especialment incerta.
Ara bé, també hi ha certeses, la més evident és la greu crisi econòmica que oficialment encara no vivim a Espanya (és necessari que en dos trimestres consecutius el PIB disminueixi), però les seves greus conseqüències ja s’estan fent sentir. Una situació que no se solucionarà automàticament quan passi el confinament.
Reactivació de l’economia
Cal tenir en compte que després de la hibernació de l’economia, aquesta no es reactivarà de forma espontània. Per exemple, moltes empreses desapareixeran (durant el març van desaparèixer el 6,5% d’empreses espanyoles) no únicament durant el confinament, sinó també posteriorment. A part d’aquestes empreses, moltes altres es veuran obligades a acollir-se a ERTE i més tard a acomiadar personal. Aquesta situació està provocant la disminució de llocs de treball i hores treballades i, per tant, una disminució de la renda disponible dels treballadors.
A més, una important quantitat de recursos de les empreses en lloc de destinar-la a fer créixer i millorar la productivitat, i per tant generar més vendes i ocupació, s’ha de destinar a pal·liar els efectes de la crisi.
Tampoc podem oblidar la importància de les expectatives. Per a que l’economia funcioni, no només les empreses han de poder obrir, sinó que a més ha d’haver-hi clients. I aquí les expectatives juguen un paper clau. Si els consumidors no tenen certesa sobre el futur, sobre el que ingressaran, molt difícilment tornaran a consumir com abans. Així mateix, si les empreses no tenen unes expectatives positives, el seu grau d’inversió serà inferior per tal d’assegurar-se davant d’un futur incert.
En conseqüència, quan el confinament acabi, caldrà realitzar una tasca que esdevindrà molt complicada, la de reconstruir Espanya i la seva economia. Per tal d’afrontar aquest dur camí és necessari complir almenys dos principis, el de la transparència i el de la unió.
La transparència
La transparència de les administracions públiques només es produeix quan consideren els ciutadans autònoms, és a dir, persones en qui es pot confiar, perquè tenen capacitat de discerniment. En conseqüència, l’Estat informa de la realitat, sense filtres paternalistes. Malauradament, avui els governants espanyols no són transparents en la gestió del virus, no confien en el criteri dels ciutadans.
Un exemple recent és com el govern central no ha donat ha conèixer el nom dels tècnics que decideixen quines autonomies poden reactivar abans la seva economia. El justificant ha estat el de defensar-los de potencials pressions. Però sota aquesta mateixa premissa, i fins i tot amb més raó, la identitat d’un jutge o d’un policia tampoc s’hauria de poder conèixer. Per tant, l’Estat demana a la ciutadania que confiï la reactivació de l’economia a uns tècnics que ningú sap qui són. Demana un acte de fe.
Un altre episodi de falta de transparència per part del govern central és que no ha donat a conèixer amb detall quins són els criteris que s’utilitzen per canviar de fase en la desescalada. Com pot ser que les mateixes interessades, les comunitats autònomes i subseqüentment els ciutadans, no sàpiguen quins requisits cal complir per tal de poder obrir l’economia? Exemple d’aquest absurd és que la Comunitat Valenciana en els últims 14 dies a causa del virus ha tingut 6,8 ingressos hospitalaris i 1,1 en UCI per 100.000 habitants, mentre que el País Basc n’ha tingut 23,1 i 2,2 respectivament. Sorprenentment ha estat aquesta segona comunitat la que ha passat de fase, mentre que gran part de la Comunitat Valenciana s’ha mantingut en la fase 0. Davant d’aquesta imatge, a no ser que hom tingui una fe cega en l’actuació del govern central, el natural és sospitar que més que raons tècniques, s’han utilitzat raons polítiques.
Sense transparència i, per tant, coneixement de la realitat, com poden els ciutadans actuar de la forma més adequada? Com pot la societat tenir la confiança i la garantia que el camí que marquen les administracions és el correcte si no coneixen la realitat?
La unió
El segon principi fonamental per tal de poder afrontar la reconstrucció amb èxit és el de la unitat. Una unitat que només serà possible si es compleix el principi de transparència. Com poden fer pinya els partits de l’oposició amb el govern central si el propi govern central mostra una desconfiança absoluta en no ser transparent? La unitat no existirà fins que la responsabilitat sigui compartida, i això implica que partits, agents socials i la societat en general hagin tingut accés a la informació necessària i així hagin pogut participar en la presa de decisions.
A més, davant del gran repte econòmic i social que tenim al davant, la unitat també reclama generositat i sobretot racionalitat. Cal comptar amb els millors, ja siguin d’un partit o d’un altre, empresaris o sindicalistes. S’han d’utilitzar totes les habilitats i capacitats del país. El ciutadà ha d’apreciar que al capdavant de la reconstrucció hi ha els millors per tal de poder confiar-hi. Per exemple, a Itàlia el govern va confiar, ja fa un mes, en un grup d’experts de diversos àmbits econòmics i socials per tal que proposessin mesures concretes per a la reconstrucció d’Itàlia. Aquest grup està encapçalat per Vittorio Colao, ex-CEO de Vodafone mundial. Aquest grup de 19 persones ja ha rebut per part de l’opinió pública el sobrenom de “Dream Team”. Mentrestant, a Espanya, el més similar que s’ha iniciat és una comissió al Congrés limitada únicament als polítics i on es fa difícil imaginar que no esdevindrà una continuació de la batalla política al Congrés.
Per què el govern central no compta amb els millors? Per què no pren les decisions conjuntament amb la resta de partits i agents per tal que tots esdevinguin responsables de les pròpies decisions i puguem caminar units en la reconstrucció d’Espanya?
El futur és incert, especialment avui. La reconstrucció del país serà un procés molt dur i costós. Espanya tindrà més opcions d’afrontar-lo amb èxit si actua de forma transparent i unida, és a dir, si existeix una veritable confiança mútua, confiança que no es genera de forma espontània, sinó que s’ha de guanyar.
Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS
L’Estat demana a la ciutadania que confiï la reactivació de l’economia a uns tècnics que ningú sap qui són. Demana un acte de fe. Share on X
Loading ...
