La notícia ha arribat de forma discreta en una Europa encara bolcada en la gestió de l’epidèmia. Però és probable que durant els propers mesos, el cas prengui una notorietat pública de primer ordre i tingui conseqüències econòmiques i polítiques importantíssimes.
Per primer cop des del començament de la crisi sanitària mundial, tres dels principals líders occidentals, Donald Trump, Boris Johnson i Emmanuel Macron, han expressat els seus dubtes sobre el paper de la Xina en l’epidèmia del nou coronavirus, SARS-Cov-2.
La Casa Blanca ha anat més enllà que el 10 de Downing Street i el Palau del Elisi, almenys públicament. Com recull la CNN, els Estats Units han anunciat una investigació sobre un laboratori de bioseguretat nacional situat a una trentena de kilòmetres del mercat de Wuhan com possible origen del virus.
El laboratori en qüestió era conegut abans del coronavirus com un centre d’estudi dels riscos epidemiològics en els humans provinents d’animals salvatges, particularment ratpenats.
La hipòtesi del laboratori de Wuhan és tan sols una de les diverses que els serveis secrets nord-americans estan actualment explorant per determinar el veritable origen del virus. Una complexa investigació que es justifica també per la manca de fiabilitat de les informacions que el govern xinès transmet des del començament de l’epidèmia.
A més a més, Donald Trump s’ha mostrat particularment crític de la gestió xinesa des del començament, i insisteix en parlar d’un «virus xinès». Malgrat que tot apunta que l’afirmació de Trump és estrictament certa, Pequín ha evitat fer qualsevol autocrítica.
No tan sols això, sinó que a més la Xina ha difós a través de canals tant solemnes com rodes de premsa del seu ministre d’afers exteriors Zhao Lijian (la darrera el 16 d’abril) que en realitat el virus és un producte nord-americà.
Tot plegat és llenya d’excel·lent qualitat per seguir estenent el foc de la campanya econòmica dels Estats Units contra la Xina, potser la sola gran iniciativa del president Trump que uneix a Demòcrates i Republicans.
Per la seva banda, les autoritats xineses s’han mostrat incapaces de tranquil·litzar l’opinió pública mundial a propòsit del misteriós laboratori de Wuhan. En efecte, tal i com relata Le Figaro, les seves instal·lacions romanen tancades des del inici de l’epidèmia, envoltades del més gran secret.
Com és habitual en la Xina de Xi Jinping, Pequín juga a la cooperació exterior però redobla la censura i pressió sobre la seva població. Per exemple, tot article xinès que abordi la qüestió del origen del virus ha de passar per les mans del «imprimatur» comunista abans de la seva publicació.
Curiós detall, la pàgina web del laboratori de bioseguretat porta diversos mesos en «actualització», i la imatge d’una jove investigadora que hi treballava ha desaparegut del web del Institut d’epidemiologia xinès. Se sospita que ella sigui en realitat el pacient zero del virus, morta de la malaltia.
L’únic element que podria restar una mica de culpa a la Xina és que el coronavirus no és en cap cas un producte sintètic de laboratori, sinó clarament d’origen natural. Així, ningú pot acusar la Xina d’haver creat una arma biològica, “tan sols” d’haver manipulat un virus potencialment transmissible als humans de forma imprudent.
Però com la Xina insisteix en negar tota responsabilitat en l’afer, i segueix alimentant teories complotistes ben variades, la pèrdua de credibilitat del règim podria ser estrepitosa i accelerar el distanciament econòmic d’Occident del gegant asiàtic, ja iniciat degut a casos com el de les xarxes de telecomunicacions 5G.
Més enllà d’una sotragada temporal del PIB xinès, l’epidèmia podria doncs implicar un allunyament polític-econòmic d’Occident i potser sancions econòmiques dels Estats Units, cosa que ens situaria en el pitjor dels casos en una nova Guerra Freda, i en el millor, en un món econòmicament dividit en dos sistemes oposats.
Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS
La imatge d’una jove investigadora que hi treballava ha desaparegut del web del Institut d'epidemiologia xinès. Se sospita que ella sigui en realitat el pacient zero del viru Share on X
