Passat un mes llarg de confinament, dels 177.000 casos registrats, en uns 130.000 encara no s’ha explicat la seva procedència. Hi ha les residències de gent gran, sobre les que ningú s’atreveix a donar xifres a escala estatal. Però, tot i ser moltes, no explica tota aquesta gran xifra. Llavors?
El ministre Salvador Illa recorre al contagi a les llars. Però és realment així, i de tal magnitud? Si no sabem amb certesa d’on procedeixen els contagis, com es pot actuar bé? Un cop més aflora una de les grans deficiències espanyoles: el nombre insuficient de tests de contagi practicats, que impedeix tenir una composició de lloc raonable.
Fins i tot ara, amb l’anunci a bombo i platerets que s’estan realitzant 20.000 tests al dia, la xifra resulta insuficient per obtenir en un temps raonable un panorama de la població espanyola i d’on són els contagis.
També és insuficient la xifra sobre el nombre de morts. L’informe elaborat per l’Instituto de Salud Carlos III, i que es va publicar el 28 de març, va revelar que el virus gairebé ha elevat en més d’un 50% la mortalitat en algunes zones d’Espanya. La informació que cada dia ofereix el Dr. Simón només està mostrant una part de les dimensions de l’epidèmia, ja que únicament inclou aquells pacients que moren després d’haver donat positiu en les proves de coronavirus.
L’informe es basa en la xarxa de Vigilància dels excessos de mortalitat per totes les causes d’aquest organisme -dependent dels Ministeris de Sanitat i Ciència-, que monitoritza, en funció dels registres civils de tota Espanya, les morts diàries que es produeixen i les compara amb la mitjana des del 2008. Les seves dades assenyalen que les morts informades pel Dr. Simón per a Castella-La Manxa havien estat un 49% inferiors, un 70,9% menys per a Castella i Lleó i un 63,4% menys per a Madrid que les realment registrades per aquest informe. La pregunta és òbvia: quines són les morts reals per coronavirus? I d’altra banda, quin és l’excés de mortalitat per altres causes, ocasionades pel col·lapse de la sanitat? Només sabent aquestes dades podem tenir una visió correcta de la dimensió del problema, i també de les conseqüències col·laterals de l’impacte de la pandèmia en la mortalitat.
I per si això no fos prou, ara Catalunya descobreix que té més morts per Covid-19 que la xifra oficial comptabilitzada fins ara, i no són pocs: 7.095 en lloc dels 3.756 dels establerts fins aquest dimarts. No arriba a doblar la xifra, però gairebé, i respon als morts en hospitals més 1.898 ancians morts per Covid-19 segons les pròpies residències i centres sociosanitaris.
Però aquesta xifra no pot sumar-se a l’anterior, perquè engloba els residents morts a les pròpies residències i aquells que havien estat derivats a hospitals i que van morir allà, segons explica la Conselleria. Els de residències són 1.810 i 62 en centres sociosanitaris, a més de 456 morts a casa. Aquestes noves xifres són fruit d’un nou sistema de recompte, advertit prèviament per la Conselleria de Salut, que avui per primera vegada ha ofert les dades agregades de tots els morts a Catalunya aportades per les funeràries. Es tracta de persones mortes en residències o en els seus domicilis, que ara se sumen a la xifra de morts en els hospitals. Aquestes xifres estarien més d’acord amb les apuntades per l’Ajuntament de Barcelona fa pocs dies i que doblaven el nombre de morts: 2.629 defuncions, en lloc de 1.299, que era la xifra mitjana de morts registrada a la ciutat els mesos de març dels deu anys anteriors. És clar que en aquest últim còmput no es compten només les defuncions per coronavirus, sinó les totals.
Amb aquestes noves xifres per a Catalunya, es constata la mortalitat entre els majors de 70 anys. 2.354 entre residències i llars, més els que van morir als hospitals i que van ingressar-hi directament i no procedien de les residències. Amb tot, la nova xifra no acaba d’aclarir l’origen de totes les morts.
