El poder, per definició, sempre es considera innocent. Manca de responsabilitat davant del mal que, per acció o omissió, pot ocasionar. La tragèdia que vivim per aquesta pandèmia ho constata a una escala superior a la que mai s’havia experimentat, perquè també el dany i la seva responsabilitat són molt més grans del que és habitual.
Refugiar-se en la dificultat de la situació per ocultar els danys, plantejar la unitat com l’oposat a evidenciar les realitats adverses, són signes d’aquest poder innocent, manifestacions que només podem expressar-li agraïment, però mai exigir responsabilitat.
Ara el gest d’un periodista molt conegut, Antonio Pérez Henares, conegut com Chani, dimitint de la seva participació en el programa estel·lar de La Sexta, “Al rojo vivo” ha evidenciat, un cop més, que en aquesta construcció artificial de la innocència del poder és necessària la col·laboració dels mitjans de comunicació, d’aquells que es comporten com a estómacs agraïts i que blanquegen la realitat amb l’única finalitat de justificar el poder i la seva vocació de permanència.
Antonio Pérez, en un vídeo de 15 minuts, que podeu veure aquí, ha explicat per què ha deixat el programa que dirigeix el periodista Antonio García Ferreras, assegurant que ho ha fet per coherència i dignitat per la manera que s’està tractant la pandèmia del coronavirus.
“No estic disposat a ocultar els morts i els seus familiars“,
diu el periodista en el vídeo, criticant aquells mitjans, especialment els televisius, que ho estan fent malament perquè creu que
“la tasca dels mitjans és informar i estar al costat de la gent i no amagar errors immensos i deixadeses que poden ser fins i tot criminals, ara també minimitzant i amagant els morts i la realitat. Per aquí no hi vull passar i no vull estar-hi“.
El periodista declara que es plora més per una expulsió de supervivents que pels milers de morts que hi ha per coronavirus a Espanya:
“Aquest és el mirall de la nostra societat, o més ben dit, el que ens imposen”.
Certament la societat espanyola té davant seu una cruïlla vital per al seu futur. O bé assumeix per sobre d’interessos i ideologies el terrible dany que s’ha comès i les responsabilitats que el poder ha retingut en ell, o bé s’enfonsarà en el camí d’una societat cada vegada més inconscient i com a tal condemnada al fracàs.
