Una qüestió decisiva és la de les dades sobre l’evolució de l’epidèmia i les seves conseqüències, que publica el Ministeri de Sanitat i les conselleries de les diferents comunitats autònomes.
La qüestió és per què se’ns oculten les dades sobre sexe i edat dels afectats i dels morts, de quants es troben a l’UVI, a més de les altes, que aquestes sí que són informades. Això transmetria una informació útil per a tots i també per tenir un criteri més ben format sobre les polítiques públiques que s’apliquen.
La realitat és que fins aquest passat divendres 20 de març l’equip tècnic que dirigeix el doctor Simón no ha informat sobre l’afectació per edats, i encara ara no assenyala la diferència entre homes i dones. Aquella informació sobre l’edat dels malalts i víctimes hagués fet notori que els afectats eren sobretot persones de més de 60 anys, i hagués evitat la mortalitat que s’ha produït a les residències de la tercera edat, perquè l’opinió pública hagués forçat la intervenció. Però el van ocultar, encara que ho coneixien perfectament. Això només resta tota fiabilitat al doctor Simón.
La comparació amb les dades d’Itàlia, que sí que són suficients, clares i concretes tot i la magnitud de la catàstrofe, és una vergonya. És un defecte que reprodueixen les comunitats autònomes, a excepció del País Basc, sens dubte els més complets, i en menor mesura els d’Andalusia i Castella i Lleó.
Per què se'ns oculten les dades sobre sexe i edat dels afectats i dels morts? Share on XLa pitjor de les comunitats autònomes per les poques dades que facilita és Catalunya. Les exigències de Torra cap als altres no es tradueixen en la bondat de les actuacions del seu govern.
El tractament, publicitat i transparència de les dades és la prova del nou de la fiabilitat de cada administració i de la seva eficàcia.
També hem d’exigir, perquè no ens poden tractar com a menors d’edat, les projeccions futures en les seves diverses hipòtesis, en lloc de mantenir-les en secret o ser un material limitat als “amics”, com han estat els tests de contagi. És una informació que pot servir per orientar l’activitat econòmica, observar l’eficàcia del que fa el govern i guiar les nostres vides. No pot ser que el govern ens obligui a viure al dia.
Si haguessin adoptat des de bon principi aquesta pràctica, haguessin reunit el coratge de què van mancar per establir abans el confinament. Podien equivocar-se per excés, sí, perquè les hipòtesis són més d’una. La diferència és que aquest tipus d’errors no maten. El que han comès amb el retard sí que ho fa.
Les dades el que fan és premiar els encerts però també penalitzen els errors. Per exemple, la corba de casos des de l’inici.
Aquest gràfic ens mostra clarament com la corba es va disparar a partir del dia 8 de març. La seva progressió es va multiplicar després d’aquella data, començant el creixement el dia 9. És la conseqüència clara, sobretot a Madrid, on es va registrar amb diferència la major concentració de gent (150.000 persones), de les manifestacions feministes.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
