Pot sorprendre que des del radicalisme mostrat per Ponsatí i Comín a Perpinyà es pugui formular, com ha fet Puigdemont, que el primer objectiu de la Taula de Negociació és reconèixer Catalunya com a nació.
Per a alguns això els pots semblar poc. Ens hem acostumat en el pla del consum intern a multitud de qualificacions de “nacional” per qüestions pròpies de Catalunya; també en l’àmbit oficial, el Teatre Nacional de Catalunya, la Biblioteca Nacional i un llarg etcètera. Però la realitat a escala espanyola és una altra.
L’Estatut no va aconseguir superar aquesta barrera i en el cribratge que va fer el Parlament espanyol, la consideració nacional de Catalunya, va passar de l’articulat al preàmbul. En aquesta posició el Tribunal Constitucional no va tenir cap mena d’objecció, perquè com a tal el preàmbul està mancat d’eficàcia jurídica. Però la realitat és que la Constitució no reconeix cap altra nació que l’espanyola i això ho afirmava literalment la sentència del TC. Per tant, la jugada de Puigdemont consisteix a posar a prova la capacitat política, i fins i tot imaginativa, del govern espanyol. Ara l’expresident reclama una declaració pública sobre aquest punt, una formulació formal. La dificultat rau en que la sentència del TC no ho fa possible.
L’atzucac que es pot produir pot posar en evidència la iniciativa d’ERC amb la Taula, i guanya Puigdemont. I si n’obté algun resultat, creant-li un problema afegit a Sánchez, també guanya l’home de Waterloo perquè seva ha estat la iniciativa.
Aquesta prova es du a terme en una perspectiva electoral que no està clar que no acabi en una convocatòria abans de l’estiu. Seria poc responsable anar a les eleccions en plena crisi del coronavirus, però ens temem que aquest no sigui un argument suficient, si l’independentisme considera que li és rendible electoralment. El problema màxim per fer-ho és intern. D’una banda, perquè Puigdemont no té ben resolta la forma d’anar a les eleccions, ja que no ha desfet l’embolic d’interessos contraposats que significa el PDECAT, Junt pel Sí i La Crida. I d’una altra, perquè no és clar que el govern zombi de Torra suporti gaire més temps.
En tot cas, un nou capítol d’aquesta història, de la qual els ciutadans en som víctimes, s’acabarà el 18 de març, quan Sánchez aconsegueixi aprovar un pressupost inútil superat per les circumstàncies, gràcies a ERC.
Per a Puigdemont el primer objectiu de la Taula de Negociació és reconèixer Catalunya com a nació Share on X
