Promoure el creixement de l’ésser humà com a persona, seria la finalitat bàsica de tot procés educatiu. Però…Que és ser persona?
Ser persona, en principi, és tenir unes relacions reeixides amb els altres, amb capacitat d’establir vincles, d’introduir-se en el món dels sentiments, dels pensaments, fins i tot de les experiències en les cultures pròpies o en les alienes, és estar preparat per a la convivència pacífica, àdhuc quan hi ha criteris contraposats.
Educar és ensenyar a viure en pau amb un mateix i amb els altres. És ensenyar l’art de conviure. Ensenyar a descobrir que és el fonamental i que és el superflu.
Un aspecte fonamental en l’educació, és la sensibilitat cap a l’altre. La sensibilitat no és paternalisme, no és donar la raó a l‘altre, si no la té, consisteix a pensar en l’altre, tenir en compte els seus drets i les seves necessitats.
Sembla que en el procés educatiu, es dona molta importància a la Intel·ligència, a la memòria, al coneixement... Però en canvi no es dona la importància que mereix la sensibilitat cap a l’altre, viure amb l’altre i per l’altre. És tot el contrari, d’aprofitar-se de l’altre, o ignorar-lo.
També saludar quan s’entra en un lloc o acomiadar-se en sortir, és un acte de cortesia social que denota tenir present als altres. És en conjunt, allò que Emmanuel Mounier, anomena la revolució del cor. És una revolució que no precisa ni aldarulls, ni enfrontaments. Però el fet és que crea unes condicions que faciliten les relacions interpersonals.
Un primer pas és relacionar-nos pacíficament i de forma amable, amb tothom, però especialment amb aquells que pensen diferent de nosaltres. Cal mirar-los no com enemics, sinó com aquells amics que tenen altres sentiments i altres idees. I no per això han de ser ignorats o rebutjats.
I un altre aspecte important en tota relació interpersonal: la igualtat. Ningú per sobre de ningú. Per això ens equivoquem quan creiem que el nostre èxit és estar per sobre dels altres, i no és així.
Un no ha d’estar per sobre dels altres, sinó al costat dels altres.
La revolució del cor, es una revolució que no precisa ni aldarulls ni enfrontaments. Share on X
