És evident que la política d’aquest país s’està escrivint dia a dia, perquè els canvis que es produeixen trasbalsen l’escenari cada 24 hores.
A molt pocs analistes els preocupava que el Suprem posés en una difícil situació el projecte governamental de Sánchez assumint les tesis de la Junta Electoral Central, que retirava la seva condició d’eurodiputat a Junqueras en aplicar la sentència en ferm que l’havia condemnat a tretze anys de presó i inhabilitació pel delicte de sedició.
Però el fet s’ha produït, i en refusar la mesura cautelar fa definitiva la pèrdua de la condició de membre de l’Eurocambra. Aquesta pèrdua es fonamentava en l’article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que determina que “són inelegibles els condemnats per sentència ferma a pena privativa de llibertat en el període que duri la pena”.
Aquesta decisió de la Sala del Contenciós administratiu del Tribunal Suprem, s’anticipa a la resposta que aquest mateix tribunal ha de donar però en Sala del Penal, després de la resposta del Parlament Europeu que establia la condició de diputat per Junqueras i que en tot cas significava que el líder d’ERC havia de prendre possessió material del seu lloc i posteriorment, la justícia espanyola sol·licitar la seva inhabilitació. Es creia que aquesta via assegurava que Junqueras podria quedar en llibertat encara que després es tramités la reclamació per al seu ingrés a presó, procediment que trigaria mesos, i que a més el temps transcorregut comptabilitzaria per al compliment de la pena.
Ara s’obren nombrosos interrogants de tota mena. Un primer és que el Suprem haurà de casar aquesta decisió del contenciós administratiu amb la que pugui decidir l’àmbit penal. Un conflicte en el si del propi tribunal i les seves diferents instàncies a causa del Junqueras seria realment demolidor.
Però també és preocupant el contenciós que s’acaba d’obrir amb la presidència del parlament europeu, que ocupa David Sassoli, diputat del grup socialista de la cambra. Sassoli va ignorar explícitament la decisió de la JEC que ara el TS assumeix en tots els seus efectes. Hi ha per tant un conflicte important entre una instància europea, la presidència de l’Eurocambra, i el més alt nivell de la justícia espanyola. Creix, per tant, el problema europeu a expenses del conflicte amb els independentistes catalans. Evidentment aquestes fissures arriben en un pèssim moment per a Europa. A les portes del Brexit, i danyada per diverses crisis internes, que ha d’afrontar una nova Comissió presidida per Von der Leyen, tot just acabada d’arribar. El gran interrogant és si aquest augment dels problemes a Europa originats per l’independentisme català afavoreixen a aquest o acabarà accentuant la idea ja preexistent que constitueix un factor d’inestabilitat per a Europa.
El tercer gran interrogant és com afectarà aquesta situació a ERC. Més enllà de la reacció immediata de naturalesa instrumental, segurament el partit republicà esperarà a veure com s’acaba de resoldre tot el litigi en el si del Tribunal Suprem abans de fer cap consideració política de fons.
En tot cas més incertesa, més conflicte, que afavoreix la polarització perquè podrà alimentar els dos extrems de l’espectre.
