Escoltar l’experiència d’uns voluntaris d’ACNUR, et posa davant d’un drama humà brutal. Deien, que van veure com uns nens d’uns cinc anys, carretejaven un sac de sorra d’uns 25 kg, fins a unes obres. S’ajudaven amb un patinet. El sac pesava més que ells, i si el sac queia del patinet, entre tots el tornaven a pujar, tot plegat per portar l’equivalent de 30 cèntims d’euro a la seva família.
Et vénen ganes que algú t’expliqui el rere fons d’aquesta situació a la R.D. del Congo, però no perquè t’expliquin que passa, que això prou que es veu, sinó perquè passa el que passa, que això no ho expliquen els mitjans de comunicació, per no airejar els abusos de les potències occidentals al tercer món.
I amb aquesta realitat mig encriptada, se’ns fa creure que el nivell del nostre consum, mesurarà el nostre nivell de vida. Però… Què és el nivell de vida? Se’ns diu que és la capacitat d’accés als béns de consum. Però la realitat és un altre.
EL nivell de vida seria la claudicació davant de les propostes que ens fa el mercat, a consumir més i més. Ara, amb les compres extres de les festes, i el “Black Friday” que ens recorda impúdicament aquells divendres que els esclaus negres escadussers, eren venuts a meitat de preu, se’ns proposa grans descomptes perquè comprem i comprem coses, que segurament no necessitem.
Ara cal atrevir-se a fer un canvi. Passar del nivell de vida, a la qualitat de vida. Aquella vida que ens resulta grata, que podem viure sense presses, on podem tenir un temps per cada cosa. És com el camí que va del consumisme a l’austeritat, segurament no serà un camí curt, no el farem d’un dia per l’altre, potser no l’arribarem a fer mai, però en la mida que ens alliberem a poc a poc, de la dèria del consum, descobrim que es pot viure d’una altra manera.
Es tracta de recuperar aquell seny que ens fa veure que és fonamental, i que és innecessari. Si aconseguim aquest alliberament, trobarem dins nostre un espai lliure per retrobar-nos, primer amb nosaltres mateixos, després amb els altres, amb tots els altres, i fer d’aquesta trobada, la festa de l’estimació recíproca.
Després aixecar el cap i reverenciar i respectar l’entorn que ens envolta, aquest espai que és la casa de tots. Si l’embrutem, trenquem el delicat equilibri que regula els mecanismes de la Terra. Aquest magnífic planeta, tan generós amb nosaltres, no mereix aquest mal tracte. Caldrà tenir el coratge d’aprendre a viure millor amb menys.
