El proppassat 29 de novembre la Comissària sortint de Comerç de la UE, la sueca Cecilia Malmström, va realitzar el seu darrer acte oficial al CIDOB, think tank de relacions internacionals radicat a Barcelona. Al cap de dos dies, el primer de desembre, entrava en funcionament la nova Comissió Europea presidida per l’alemanya Úrsula von der Leyen, amb un nou Comissari de comerç, l’irlandès Phil Hogan.
No és d’estranyar que Malmström hagi triat Barcelona per acomiadar-se del seu càrrec, car ja fa temps que manté una estreta relació amb Catalunya; és autora de diversos llibres sobre regionalisme a Europa, va fer la seva tesi doctoral sobre el nacionalisme català, parla castellà, entén el català i ha passat llargues temporades a Barcelona.
Durant el seu mandat de cinc anys com a responsable de la cartera de comerç, la UE ha arribat a negociar 42 acords comercials amb 65 països. Els ha donat transparència i ha respost als antiglobalitzadors garantint l’aplicació d’estàndards europeus laborals, mediambientals i en matèria de resolució de conflictes.
El primer que ha posat de relleu en la seva intervenció és que la UE no disposa pràcticament de primeres matèries i necessita en conseqüència un mercat obert, “i això Catalunya ho entén molt bé , car ella es troba en la mateixa situació i ha sigut pionera en el lliure comerç, creant institucions com el Consolat de Mar“. La UE avui té acords amb quasi tot el món, però encara no amb els Estats Units, la Xina i la Índia. Els acords comercials més importants negociats els darrers temps han estat amb el Canadà, el Japó, Singapur, Vietnam, Mèxic i el Mercosur.
Aquest darrer és el més important pel nombre de consumidors: 780 milions, dels que 260 corresponen al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i Paraguai. Malmström ha explicat que, a més de ser molt rellevant pel nombre de persones beneficiades, també ho és perquè Sud-Amèrica és un mercat que creix i que es vol obrir a l’exterior. Gràcies a aquest acord, les empreses europees s’estalviaran 4.000 milions d’euros en aranzels, comparats amb els 1.000 milions que suposa l’acord amb el Japó.
Mercosur suma més que Japó i Canadà junts. L’acord protegeix 350 indicacions geogràfiques, de manera que el cava català o els formatges especials no podran ser imitats fraudulentament. Però també ha advertit que encara no es pot cantar victòria, perquè l’acord necessita ser ratificat pels estats implicats, cosa que no serà fàcil. Per exemple, els estats membres de la UE veuen amb mals ulls les polítiques del Brasil de Bolsonaro en matèria de medi ambient. “Si Brasil no compleix amb els Acords de París sobre el canvi climàtic, el pacte corre el risc de no tirar endavant”.
Malmström ha criticat especialment les polítiques comercials dels Estats Units i la Xina. Ha lamentat que Washington hagi desatès altres qüestions que no siguin la guerra comercial amb Pequín. Ha posat com exemple flagrant la retirada del president Trump de les negociacions del TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership), que hauria creat la zona de lliure comerç més gran del món entre Europa i Amèrica, així com el fracàs d’arribar a petits acords en matèria de béns entre les dues riberes de l’Atlàntic.
Està convençuda de que si la Xina tingués una veritable economia de mercat, la guerra d’aranzels amb els Estats Units probablement no hauria tingut lloc. “La Xina no ha complert tots els seus compromisos en entrar l’any 2001 a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) ni ha respost a les seves promeses de convertir-se en una democràcia. Continua controlant els mercats financers i subvencionant de manera directa les empreses del país. La Xina és la raó de molts problemes de la situació enverinada actual.
La UE fa pressió per canviar la situació, comparteix les crítiques dels Estats Units contra la Xina, però no considera que la guerra d’aranzels sigui el millor mètode. Amb la Xina estem avançant en un tractat sobre inversions que es podria concloure l’any 2020, que pretén equilibrar el terreny de joc i arribar a un accés al mercat sense discriminacions, cosa essencial i prèvia a un acord comercial entre les dues parts. Esperem les seves ofertes, però van a poc a poc, car el seu pols amb els Estats Units els absorbeix i nosaltres, els europeus, som víctimes d’aquest enfrontament”.
També ha fet una defensa aferrissada del lliure comerç i del multilateralisme, que són creadors d’ocupació, riquesa i benestar. “Cal defensar un comerç basat en regles i la millor manera d’aconseguir-ho consisteix a reforçar i modernitzar l’Organització Mundial del Comerç (OMC). No és perfecta, però sense ella no hi ha seguretat jurídica, cal salvar-la. Si no protegim el multilateralisme, regnarà la llei de la selva”. També ha assenyalat que els estats haurien de corregir les desigualtats que ha creat la globalització a través de l’establiment de nous contractes socials.
Malmström ha acabat la seva presentació a Barcelona declarant que avui Europa es troba més sola en el panorama internacional que anys enrere i molt lluny de la situació viscuda a primers de segle, quan fou adoptada la primera Estratègia de Seguretat de la UE, inspirada per Javier Solana. Allí es declarava confiadament que “Europa estava envoltada per un cercle d’amics” i que “el seu soft power (poder tou) era un poder respectat al món”.
Malmström creu que la Comissió Europea entrant és molt conscient de la nova situació internacional. Es tracta d’una Comissió que s’autoqualifica precisament de “geopolítica” i que tractarà d’establir una nova relació d’Europa amb les grans potències, com els Estats Units i la Xina, des d’una nova concepció del poder més “dura”, en la que precisament el comerç pot jugar un paper molt important, car no es pot oblidar que “la UE segueix essent la primera potència comercial del món”.
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,