Hi ha poques dades disponibles en relació a unes eleccions catalanes, que a més de convocar-se ara tindrien un seguit de variables que els sondejos anteriors no poden reflectir.
En tot cas, sí que és possible establir uns paràmetres a partir d’enquestes conegudes. L’última és del novembre CN Report per a La Razón. Atorgava 70 diputats al bloc independentista que es distribuïen de la manera següent: primer ERC amb 32 diputats, els mateixos que ara, segon JxCat amb 31 diputats, quatre menys, la tercera posició per al PSC amb 24, amb un augment de 7 escons, el més important de tots, seguit de Cs que cauria de 36 escons que tenia a menys de la meitat, 17.
Per la seva part el PP triplicaria els seus, de 4 a 12. Els Comuns es mantindrien pràcticament en la mateixa posició passant de 8 a 9 i la CUP enregistraria un augment substancial de 4 a 7 diputats. Finalment, Vox n’assoliria 3.
D’aquestes dades, la més dubtosa és l’augment de la CUP, donat que augmentant del 4,2% al 5,6%, quasi doblaria el nombre de diputats, cosa que no sembla gens a l’abast, a no ser que els últims restes de les eleccions precedents fossin molt favorables a aquesta formació, que no és el cas. En el seu conjunt el vot independentista inflexionaria lleugerament a la baixa i ara se situaria en el 46%, cada cop una mica més lluny de la xifra de la meitat.
Un altre punt de comparació és l’Electopanel de principis de desembre per a tota Espanya. És un sondeig que cal agafar amb reserves, però dóna una referència més propera en el temps. En aquest cas, ERC seria la llista més votada, si bé empataria amb escons amb JxCat perquè mentre els republicans passarien de 13 a 11 diputats, i tornarien a baixar, JxCat faria una pujada significativa de 8 a 11. La CUP perdria un escó i es quedaria limitada a 1.
Com es pot veure, aquesta tendència és oposada a la de l’enquesta d’NC Report, on Esquerra no baixa, sí que ho fa Junts per Catalunya igual que la CUP.
Conclusió provisional: incertesa pel que fa a la distribució d’escons en el bloc independentista, lleugera reducció, i en aquest sentit continuació de la tendència a la baixa dels votants d’aquest bloc, i constatació que el PSC, malgrat els seus progressos, continua sense poder ser el pal de paller de l’alternativa a l’independentisme.
