Laura Borràs, persona de confiança de Torra i Puigdemont, i possible candidata a la presidència de la Generalitat si al final es descartés l’expresident, té sobre seu una difícil papereta a conseqüència del procediment judicial que té obert per unes presumptes contractacions fraudulentes dutes a terme quan dirigia la institució de les Lletres Catalanes.
L’exposició raonada que ha enviat una jutge de Barcelona al Tribunal Suprem, perquè es tracta d’una persona aforada, conté nombrosos comunicats entre Laura Borràs i el possible beneficiari dels contractes irregulars i amic de la diputada, Isaías Herrero, que podrien constituir indicis suficients per determinar la seva investigació.
Concretament, la causa penal contra Borràs incorpora els delictes de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental amb motiu d’haver adjudicat a dit 18 contractes menors de 18.000 euros, i que per tant no han de subjectar-se a concurs públic. La jutgessa considera que en realitat aquesta diversitat de contractes responen a haver efectuat una fragmentació d’un sol contracte a fi de procedir a la contractació directa a causa del menor import.
Laura Borràs sempre ha negat aquestes acusacions i en els últims temps fins i tot ha parlat de persecució política, però en la seva compareixença a la Comissió del Parlament, quan ja era consellera de Cultura, per abordar aquesta qüestió es va limitar a parlar només de tres contractacions, i no del conjunt pel qual se l’acusa.
A partir de la presumpció d’innocència que sempre s’ha de formular, cal dir que l’acusació contra Laura Borràs respon a una pràctica històricament molt estesa en les administracions a fi de facilitar la contractació d’empreses o persones predeterminades, sense acudir al concurs públic. Cal fer observar que operar d’aquesta manera no sempre és per raó d’un presumpte benefici econòmic, sinó que senzillament es vol garantir per raons de confiança, que aquell subjecte pugui dur a terme l’encàrrec i no estigui sotmès a la incertesa del concurs.
Per aconseguir aquest fi el que es fa és dividir la matèria a concursar en diversos contractes diferents amb denominacions específiques inferiors als 18.000 euros, i aleshores es demana a l’interessat que es posi d’acord amb dues altres empreses o persones perquè acompanyin a la seva oferta amb dues altres de pressupost superior o més incompletes. D’aquesta manera l’administració té sobre la taula un plantejament formalment perfecte: una contractació directa en la què a més pot escollir entre tres candidats. Exactament aquest estàndard en el procediment és pel que la jutgessa acusa Laura Borràs.
Cal dir que si alguns dels delictes que se li imputen acabessin confirmant-se, la deixarien fora de lloc a la política, perquè el delicte de prevaricació comporta entre 9 a 15 anys d’inhabilitació, el de malversació de 2 a 6 anys de presó i una inhabilitació de 6 a 10 anys, i el d’estafa pot comportar un empresonament de 6 mesos a 3 anys i en el supòsit que sigui agreujada, d’1 a 6 anys. Qualsevol d’aquests supòsits penals, en el cas d’acreditar-se, deixarien fora de joc a Laura Borràs.
